Grups de Diàleg

Grup Inicial	Grup de Dones	Grup de Joves	Grup Abrahàmic	Grup de Natura i Espiritualitat

Què són els grups de Diàleg Interreligiós

Una de les tasques fonamentals de l’AUDIR (Associació Unesco per el Diàleg Interreligiós) és la promoció, assessorament i coordinació de grups permanents de diàleg que es troben regularment, des d’una relació amical i en un espai de llibertat, per tractar qüestions d’interès relacionades amb l’ambit de les tradicions religioses, creences o conviccions.

Les persones que formen aquests grups

• Són creients de distintes tradicions religioses en procés de recerca o persones amb conviccions o expressions de consciència no religioses, que es troben regularment des d’una relació cordial en un espai de llibertat.

• Formen espais on volen fer possible una reciprocitat d’intercanvis que impliqui el reconeixement de la igualtat de dret i de fet de tots els que dialoguen.
• Homes i dones que volen prioritzar, fonamentalment, la comunicació i l’escolta recíproques com a elements que comprometen en peu d’igualtat, i el silenci, la meditació, la recerca de la veritat i la pregària com a mitjans de trobada amb la realitat i/o amb els Transcendent.
• Persones que cerquen, des del coneixement i el diàleg, els distints punts de vista sobre les distintes tradicions, textos sagrats, relats mítics i històrics, dogmes, ritus o pròpies conviccions o creences que volen aprofundir. El grup pot plantejar-se la recerca de punts en comú, però l’assoliment del consens no serà un imperatiu ineludible.
• Grups que, motivats per objectius espirituals, religiosos o per altres conviccions, cerquen la plenitud i el sentit a la vida que els inspiri una comprensió determinada del món i de la realitat.
• Els membres dels grups no hi participen com a representants institucionals de les seves comunitats de fe, sinó a títol personal.

ACTITUDS QUE POSSIBILITEN EL DIÀLEG EN ELS GRUPS

• Diàleg des de l’escolta amb empatia, intentant entendre l’interlocutor des de dins, sense que això signifiqui una renuncia al propi sentit crític.
• Respecte per la identitat dels altres, enfront els quals no hi ha ni exclusió ni absorció, sinó una acollida reverencial perquè “ser diferent” és un dret.
• Respecte radical davant les distintes identitats religioses, creences o conviccions dels membres del grup.
• Humilitat per no saber-se ni mostrar-se superior als altres, sinó complementari. Des d’un punt de vista antropològic, cap religió pot autoconstituir-se en “meta-religió”, la qual cosa portaria a mirar els altres amb superioritat.
• Acolliment per poder oferir un tracte que no porti a la competència” ni a la desqualificació.
• Esforç sincer per saber conjugar el compromís amb la pròpia tradició religiosa, creences o conviccions personals amb l’obertura confiada a la novetat que els altres poden aportar.