Home Crisi climàtica, tecnociència i espiritualitat

Crisi climàtica, tecnociència i espiritualitat

Jornades 2023

Jornades sobre tecnociència, ecologia i diversitat religiosa (26 d’octubre i 9 de novembre 2023)

Programa general – Jornades sobre tecnociència, ecologia i diversitat religiosa (26 d’octubre i 9 de novembre 2023)


La consciència ecològica de les religions 

Des del seu origen, la humanitat ha experimentat la seva estreta dependència  respecte dels elements naturals, indispensables per a la seva existència, una  dimensió que tenen en compte totes les tradicions religioses en la seva visió  del món, de l’ésser humà i de les seves relacions amb la natura. Algunes  tradicions han divinitzat les potències naturals, mentre que d’altres han rebutjat  aquesta divinització perquè l’han considerat una forma d’idolatria. Totes, però,  porten ensenyaments relatius a la responsabilitat dels éssers humans amb  vista a la preservació d’aquest preciós entorn natural. 

El patrimoni verd de les religions 

El mite modern, que avui dia es pot qualificar de mite global, és posat en  qüestió per la crisi ecològica que amenaça el futur de la Terra i de la humanitat.  Aquesta presa de consciència ha suscitat un redescobriment de l’ensenyament  de les tradicions religioses relatiu al lloc que ocupa i al paper que juga l’ésser  humà en la natura. A Occident s’està reconsiderant l’aportació de les primeres  religions (xamanisme, animisme, etc.) i la de les tradicions religioses de l’Àsia  (confucianisme, taoisme, hinduisme i també el budisme). Tant si conceben la  naturalesa com l’obra d’un déu creador com la manifestació d’un principi  primordial, tant si la sacralitzen com si no, totes les tradicions religioses  recorden a l’ésser humà que no n’és l’amo totpoderós, sinó un dels elements,  solidari de tots els altres.

Religions, espiritualitat i la tecnociència

Vivim en un món dominat per les ciències i les tecnologies on un llenguatge abstracte, basat en la datificació i la quantificació de la realitat, condueix la humanitat a una relació desaxiologitzada (buidada de valors) amb els ecosistemes. Davant d’aquest fet ens preguntem: com podem recuperar aquesta relació profunda amb la natura? Les tradicions religioses i les savieses de la humanitat donen importància, des dels seus ensenyaments espirituals, al respecte i la cura del planeta, mostren el camí d’una espiritualitat de l’acció desinteressada per actuar al medi sense la pretensió de dominar-lo i eduquen el sentir per comprendre, des d’una qualitat humana profunda, que totes les espècies i el planeta som la mateixa realitat en interdependència i que hem de tenir-ne cura d’ella. Les ciències i les tecnologies han de posar-se al servei de la qualitat de vida i de les persones i del medi, però cal, per assolir aquest objectiu, posar els ensenyaments espirituals i de saviesa a l’extrem oposat de la balança per aconseguir un equilibri que harmonitzi les tecnociències i la cura del planeta. Ja ho va dir el físic alemany Albert Einstein la ciència sense religió és coixa i la religió sense ciència és cega.


Històric de Jornades