Home Crisi climàtica i espiritualitat

Crisi climàtica i espiritualitat



La consciència ecològica de les religions 

Des del seu origen, la humanitat ha experimentat la seva estreta dependència  respecte dels elements naturals, indispensables per a la seva existència, una  dimensió que tenen en compte totes les tradicions religioses en la seva visió  del món, de l’ésser humà i de les seves relacions amb la natura. Algunes  tradicions han divinitzat les potències naturals, mentre que d’altres han rebutjat  aquesta divinització perquè l’han considerat una forma d’idolatria. Totes, però,  porten ensenyaments relatius a la responsabilitat dels éssers humans amb  vista a la preservació d’aquest preciós entorn natural. 

El patrimoni verd de les religions 

El mite modern, que avui dia es pot qualificar de mite global, és posat en  qüestió per la crisi ecològica que amenaça el futur de la Terra i de la humanitat.  Aquesta presa de consciència ha suscitat un redescobriment de l’ensenyament  de les tradicions religioses relatiu al lloc que ocupa i al paper que juga l’ésser  humà en la natura. A Occident s’està reconsiderant l’aportació de les primeres  religions (xamanisme, animisme, etc.) i la de les tradicions religioses de l’Àsia  (confucianisme, taoisme, hinduisme i també el budisme). Tant si conceben la  naturalesa com l’obra d’un déu creador com la manifestació d’un principi  primordial, tant si la sacralitzen com si no, totes les tradicions religioses  recorden a l’ésser humà que no n’és l’amo totpoderós, sinó un dels elements,  solidari de tots els altres.

CatalanEnglishSpanish