Home Parlaments Parlament Cap Town 1999

Parlament Cap Town 1999

Image

Parlament de Cap Town, 1999 

 

 Image

El 1999, es va celebrar a Cap Town, Sud Àfrica, el tercer Parlament de Religions del Món. Va reunir unes 8.000 persones per urgir la continuació de la reflexió, complint així els compromisos de la declaració d’una Ètica Global i també per a renovar els esforços per a la seva aplicació pràctica. La crida es va estendre no només a les tradicions religioses, sinó també a les organitzacions que prestaven algun tipus de guia social, com els governs, educadors, mitjans de comunicació, indústries, científics, artistes i altres organitzacions de la societat civil.

 Image

El Parlament va començar amb una espectacular cerimònia d’obertura que va donar la benvinguda a milers de participants de les religions i tradicions espirituals de tot el món. Als dies següents, els participants es van involucrar en trobades interreligioses a través de dissertacions, tallers, meditacions i oracions compartides, sessions plenàries i actuacions, on totes les persones hi van trobar la inspiració i renovació que cercaven.

 Image

El Parlament Mundial de les Religions 1999 va oferir grans oportunitats per a descobrir, preguntar i aprofundir en qüestions d’actualitat. Va analitzar també la possibilitat d’organitzar projectes en comú per beneficiar tota la humanitat sense trair els seus valors tradicionals, ans conservant els elements positius i humanitaris de les seves cultures i tradicions religioses.  L’objectiu de la trobada era analitzar la possibilitat de formar un fòrum comú, amb motiu de posar fi a la intolerància religiosa en el món modern globalitzat, un intent per cridar l’atenció mundial per l’urgent necessitat de frenar el sectarisme religiós que continuava causant guerres i genocidis arreu del món. Els organitzadors van escollir Sud-àfrica com a país amfitrió per raons històriques i teològiques; un país on la religió va ser usada i manipulada per justificar el sistema d’apartheid que va permetre a una minoria mantenir a la majoria en l’esclavitut al llarg de cinc dècades. Era ben conegut el fet que teòlegs cristians van argumentar a favor de l’esclavitut dels indígenes africans apel·lant la voluntat de Déu, encara que també va restar viu en el record, les veus d’algunes minories cristianes que van lluitar en contra de l’status quo.

Nelson Mandela, que va personificar la lluita dels negres i va patir 26 anys d’empresonament abans d’arribar a la Presidència del seu país, ja lliure de l’aparteid el 1994, va reconèixer el paper de la religió en la lluita per l’alliberament del seu poble i va dir: “Res ha estat més important en la lluita sud-africana que la religió. Quan ningú més va voler ajudar-nos, gent religiosa ho va fer. Ens van proporcionar les eines necessàries per ajudar-nos a nosaltres mateixos i per recolzar-nos en la nostra lluita. La religió em va sustentar durant els llargs anys d’empresonament i la religió continua sent una força impressionant”.  Amb la finalitat de calmar els temors dels assistents respecte al perill del relativisme, el director internacional del Parlament va explicar que no es tractava d’arribar a la unitat religiosa, sinó a l’harmonia entre les religions.

El bisbe Thimoty Lyne, un delegat de Chicago, va declarar que la idea bàsica del Parlament no era la conversió, sinó la recerca de la convergència entre les religions, oportunitat única per compartir experiències i per trobar punts de convergència. Segons la religiosa dominica catòlica Chittister, la pau entre les religions, l’entesa respectuosa i la trobada compartida per abordar els temes contundents del moment, es va convertir en el camí sobre el qual els delegats van procedir cap a una visió comuna d’un futur més just, més igualitari i més pacífic.

El teòleg alemany Hans Küng va accentuar la dimensió política de la religió en declarar:  “He arribat a la conclusió que la religió és un afer polític i no un afer acadèmic. La Religió té diverses dimensions polítiques i no existirà la pau entre les nacions sense que hi hagi pau entre les religions; mai tindrem pau entre les religions, sense que hi hagi un diàleg obert i constructiu”.

La citada germana Chittister va posar èmfasi en els resultats positius de la trobada, malgrat la diversitat de creences religioses representades al Parlament. Segons ella, la trobada va ser un intent impressionant per fer el que s’ha intentat molt poques vegades en l’història de les religions: fer que la religió tingués una trobada seriosa amb els afers més rellevants del moment (el deute extern mundial, el desarmament nuclear, la globalització, la ciència moderna, els drets humans, etcètera) per a poder aplicar la saviesa de les distintes creences a aquells afers problemàtics.

 Image

Per ressaltar i emfatitzar millor els esforços d’aquella trobada, va sorgir un important compromís: a partir de 1999, i cada cinc anys a partir de llavors, es convocaria un nou Parlament en alguna part del món. 

Així com el 1993, l’Assemblea del Parlament va deliberar sobre el document d’“Ètica global” el qual articulava les directius morals i ètiques que tenien en comú les principals tradicions religioses, a l’Assemblea de 1999, se li va demanar que reflexionés sobre “Un crida a les nostres institucions tutelars”, crida que fes possible que aquestes directius s’adrecessin als responsables de les religions, als governs, als homes de negocis, al món de l’educació i als mitjans de comunicació del segle XXI.

En l’essència d’aquesta crida hi havia una invitació a fer un procés de “compromís creatiu” pel qual les comunitats religioses i espirituals, els grups i els individus trobessin nous models d’interacció, diàleg i col·laboració amb les altres institucions tutelars. Els eixos temàtics del Parlament de les Religions Mundial de 1999, van ser els següents:

1. Trobar la religió i l’espiritualitat

2. Establir connexions

3. Fer una crida als responsables a un compromís creatiu

4. Oferir serveis religiosos

5. Abraçar  Sud-àfrica

 

El text complet de la declaració final el podeu obtenir aquí .

 

 

Leave a Reply