Home Últimes Notícies Nota d’AUDIR arrel de l’atemptat a les mesquites de Christchurch (Nova Zelanda)

Nota d’AUDIR arrel de l’atemptat a les mesquites de Christchurch (Nova Zelanda)

Nota d’AUDIR arrel de l’atemptat a les mesquites de Christchurch (Nova Zelanda)

El nazisme renaixent a Europa i als països en què hi ha sistemes democràtics i llibertats vigents s’alia amb els gihadistes terroristes. «Els extrems es toquen» i s’alimenten mútuament.  S’han de combatre sense silencis ni complicitats. Malauradament molt sovint els qui no són violents són tolerants amb la violència. Hi ha qui encarapensa que la violència pot beneficiar directament o indirecta els seus interessos polítics o econòmics. No podem romandre silenciosos davant dels qui fan la vista grossa enfront dels grups fonamentalistes que s’anomenen  «cristians» o «musulmans» o de qualsevol altra manera però que en el fons només són grups que no accepten la diversitat, ni la toleren i que només saben i volen alimentar l’odi.

Un text càtar del segle XII (el manuscrit càtar occità de Dublin) diu: «És evident que des del començament del món els llops maten els bens, els dolents persegueixen els bons…». Molts catalans són descendents dels càtars refugiats al Principat. Els càtars van ser dissidents cristians que van patir una creuada organitzada pel papat i pel rei de França i que va estar farcida d’incidents i massacres que van dur a l’autèntic extermini d’aquesta església occitana. En aquest lamentable fet de la intrahistòria criminal de la cristiandat, la Inquisició va jugar un paper cabdal amb les seves delacions, tortures i fogueres i amb personatges tant tètrics com Bernard Gui, que consideraven, de manera totalment antievangèlica, que la violència era imprescindible per conservar l’ortodòxia.

La gent senzilla, quan veu tanta violència entre extrems intolerants, el primer que verbalitza és «per quin motiu no es maten entre ells» (enlloc d’emprenyar-nos a nosaltres…). El fet és que el terror marida la por amb l’odi i és, per definició, la màxima expressió de la covardia humana. El terror sobretot fa mal als febles i innocents. La guerra mateixa s’alimenta d’aquesta lògica. Les darreres dècades han vist com la població civil era la víctima preferida en els conflictes armats.

Què es pot fer per fer canviar aquesta tendència creixent a la radicalització i a la violència? Tothom voldria saber-ho. Volem fórmules màgiques. Sovint per no abordar el brau per les banyes. Passant per sobre de la timidesa i a preu de ser titllat d’agosarat, aquí van algunes propostes recollides i òbvies però oblidades per la majoria:

1.- Educar, a través de les xarxes formals i no formals, en la cultura de la pau i del diàleg i dedicar-hi, com a mínim, tants recursos com dediquem a la cultura de la guerra i de la violència (l’abc dels pacifistes). Les religions i ideologies han de ser protagonistes principals d’aquesta educació, si més no dins de les seves tradicions.

2.- Identificar tots els discursos que fomenten la intolerància i l’odi i prioritzar programes de desactivació i transformació dels col·lectius que els fomenten, potenciant que les corrents i tendències dins de cada tradició religiosa o ideològica que realment rebutgen la violència s’ocupin de transformar les narratives dels grups de dins de casa seva que han derivat en patologies aberrants. Primer que cadascú netegi casa seva.

3.- Potenciar arreu el lideratge i protagonisme de la dona. Mostrar sense complexos com la intolerància i l’odi són sovint d’arrel patriarcal i masclista. 

4.- Boicot immediat i absolut als governs, empreses i institucions religioses i/o ideològiques que comercien amb països o estats, democràtics o no, que promouen directament o indirecta la violència i l’odi i als grups violents que els executen. Aquí hi ha casos evidents (Aràbia Saudita i la venda d’armament espanyol a aquest país, per exemple) 

5.- Boicot a les produccions audiovisuals (pel·lícules, sèries, jocs, etc.) que difonen i promouen la violència, la crueltat i l’odi, especialment entre nens i joves. Boicot als mitjans i cadenes que difonen aquests productes de l’odi.

5.- Desenvolupar i divulgar procediments, tècniques, habilitats per al consens, el treball en xarxa, la generació de sinèrgies, la col·laboració i comunicació plena entre persones i col·lectius que ens aportin més creativitat, innovació, eficàcia i eficiència.

6.- Cultivar la qualitat humana profunda que hi ha en les savieses d’aquesta humanitat per poder fer tot això des de la capacitat i la força espiritual que dóna la desegocentració i l’acció desinteressada. Utilitzar els recursos culturals, ètics i espirituals de les tradicions religioses i de les conviccions no religioses en benefici de la cultura de pau i d’una ètica comuna.

Potser no podem ni sabem dur a la pràctica tantes iniciatives, però segur que tot això és imprescindible per a la supervivència de l’espècie humana i del planeta. Confio que hi haurà molts i moltes, molts milennials molt més hàbils que alguns de nosaltres i, si més no, tant tips com nosaltres de patir i callar impotentment que s’atreviran a fer campanyes que facin realitat alguna o diverses d’aquestes propostes. Intentarem tot el que puguem i més. Com deia Gandhi la llum acaba vencent a la foscor…

Però som nosaltres que l’hem d’encendre o destapar! 

As-salaam alaikum

CatalanEnglishSpanish