gdi

Què són els grups de Diàleg Interreligiós

Una de les tasques fonamentals de l’AUDIR és la promoció, assessorament i coordinació de grups permanents de diàleg que es troben regularment, des d’una relació amical i en un espai de llibertat, per tractar qüestions d’interès relacionades amb l’ambit de les tradicions religioses, creences o conviccions.

Les persones que formen aquests grups

  • Són creients de distintes tradicions religioses en procés de recerca o persones amb conviccions o expressions de consciència no religioses, que es troben regularment des d’una relació cordial en un espai de llibertat.
  • Formen espais on volen fer possible una reciprocitat d’intercanvis que impliqui el reconeixement de la igualtat de dret i de fet de tots els que dialoguen.
  • Homes i dones que volen prioritzar, fonamentalment, la comunicació i l’escolta recíproques com a elements que comprometen en peu d’igualtat, i el silenci, la meditació, la recerca de la veritat i la pregària com a mitjans de trobada amb la realitat i/o amb els Transcendent.
  • Persones que cerquen, des del coneixement i el diàleg, els distints punts de vista sobre les distintes tradicions, textos sagrats, relats mítics i històrics, dogmes, ritus o pròpies conviccions o creences que volen aprofundir. El grup pot plantejar-se la recerca de punts en comú, però l’assoliment del consens no serà un imperatiu ineludible.
  • Grups que, motivats per objectius espirituals, religiosos o per altres conviccions, cerquen la plenitud i el sentit a la vida que els inspiri una comprensió determinada del món i de la realitat.
  • Els membres dels grups no hi participen com a representants institucionals de les seves comunitats de fe, sinó a títol personal.
Els grups de diàleg, si ho creuen oportú, i sempre d’acord amb la coordinació de l’AUDIR, tenen la possibilitat de fer públic algun tipus de document que hagin treballat i creguin convenient la seva difusió.
gdi


ACTITUDS QUE POSSIBILITEN EL DIÀLEG EN ELS GRUPS

Els membres que formen part dels grups és convenient que fomentin amb interès l’assoliment d’actituds de:
  • Diàleg des de l’escolta amb empatia, intentant entendre l’interlocutor des de dins, sense que això signifiqui una renuncia al propi sentit crític.
  • Respecte per la identitat dels altres, enfront els quals no hi ha ni exclusió ni absorció, sinó una acollida reverencial perquè “ser diferent” és un dret.
  • Respecte radical davant les distintes identitats religioses, creences o conviccions dels membres del grup.
  • Humilitat per no saber-se ni mostrar-se superior als altres, sinó complementari. Des d’un punt de vista antropològic, cap religió pot autoconstituir-se en “meta-religió”, la qual cosa portaria a mirar els altres amb superioritat.
  • Acolliment per poder oferir un tracte que no porti a la competència” ni a la desqualificació.
  • Esforç sincer per saber conjugar el compromís amb la pròpia tradició religiosa, creences o conviccions personals amb l’obertura confiada a la novetat que els altres poden aportar.

LA PRAXIS DEL DIÀLEG EN ELS GRUPS

La pràctica del diàleg interreligiós que es du a terme en els diversos grups de l’AUDIR té lloc des de quatres plataformes distintes que donen vida a metodologies i dinàmiques enriquidores.
  • El diàleg de la vida: Els membres dels grups s’esforcen per viure en un esperit d’obertura, d’amistat i de bones relacions humanes.
  • El diàleg de l’acció: sovint col·laboren en vista al desenvolupament integral i en defensa de la pau, la justícia i la llibertat (fòrums, activitats conjuntes entre comunitats religioses diverses, celebracions de pregàries interreligioses, seminaris de coneixement i estudi de les distintes tradicions i accions conjuntes a favor d’un món millor, etc…
  • El diàleg de l’experiència religiosa: són persones que, des de les seves tradicions religioses o des de les pròpies conviccions, volen compartir també el diàleg, el silenci, la meditació, la pregària i els camins de recerca de la Veritat
  • El diàleg de l’intercanvi teològic i filosòfic quan miren d’entendre amb profunditat i sentit crític les diferents herències religioses i/o les conviccions de la persona, per a saber apreciar-ne els valors humans i espirituals que contenen i per a poder repensar la relació que hi ha entre allò que és específic d’un missatge i el seu valor l’universal obert a tots els éssers humans.

Leave a Reply