Emergència Cilmàtica

L’EMERGÈNCIA CLIMÀTICA ÉS UN FET MOLT GREU: AGRESSIÓ CONTRA EL PLANETA

La ciència sobre el canvi climàtic està ben fonamentada:

El canvi climàtic és un fet real i les activitats humanes en són la causa principal. La concentració de gasos d’efecte hivernacle a l’atmosfera terrestre està directament relacionada amb la temperatura global mitjana a la terra. Des de l’època de la Revolució Industrial, aquesta concentració ha estat augmentant constantment i, amb ella, les temperatures globals mitjanes.

El gas d’efecte hivernacle més abundant (el diòxid de carboni (CO2)) que representa, aproximadament, dos terços dels gasos d’efecte hivernacle, és, en gran part, el producte de la crema de combustibles fòssils (IPCC).

Font: Panell Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic de les Nacions Unides (IPCC). El Panell Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic (IPCC) va ser creat per l’Organització Meteorològica Mundial (OMM) i el Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA), amb la finalitat de proporcionar una font objectiva d’informació científica sobre el clima.

L’IPCC, amb el seu Cinquè Informe d’Avaluació de 2013, va proporcionar un exposició global -revisada per experts- respecte el paper de les activitats humanes sobre el canvi climàtic. L’informe va ser categòric en la seva conclusió: el canvi climàtic és real i les activitats humanes, en gran part l’alliberament de gasos contaminants per la crema de combustibles fòssils (carbó, petroli, gas), n’és la causa principal.

Quins són els efectes i impactes del canvi climàtic?

Els impactes d’un augment de 1.1 graus són aquí avui en la major freqüència i magnitud d’esdeveniments climàtics extrems d’onades de calor, sequeres, inundacions, tempestes d’hivern, huracans i incendis forestals. (IPCC)
La temperatura mitjana mundial en 2019 va ser de 1.1 graus Celsius per sobre de el període preindustrial, segons l’Organització Meteorològica Mundial. (OMM)

2019 va concloure una dècada de calor global excepcional, retirada de gel i nivells rècord de la mar impulsats per gasos d’efecte hivernacle produïts per activitats humanes. (OMM)

Les temperatures mitjana per als períodes de cinc anys (2015-2019) i de deu anys (2010-2019) són les més altes registrades. (OMM)

2019 va ser el segon any més calorós registrat. (OMM)

El total anual d’emissions globals de gasos d’efecte hivernacle va aconseguir els seus nivells més alts en 2018, sense signes de bec. (EGR, 2019).

Amb base en els insuficients compromisos mundials d’avui per reduir les emissions contaminants de el clima, les emissions estan en camí d’aconseguir 56 Gt CO2e per 2030, més del doble del que haurien de ser. (EGR, 2019)

Què hem de fer per limitar l’escalfament global i actuar sobre el canvi climàtic?

Per evitar l’escalfament més enllà de 1.5ºC, necessitem reduir les emissions un 7.6% cada any, des d’enguany fins el 2030. (EGR, 2019).

Si deu anys enrere els països haguessin començat a actuar sobre el canvi climàtic, els governs haurien necessitat reduir anualment  les emissions un 3.3%. Aquesta manca d’actuació augmenta el nivell de dificultat i el cost per reduir les emissions. (EGR, 2019)

Les nacions van acordar un compromís legal, vinculat a París, per limitar l’augment de la temperatura global a no més de 2°C per sobre dels nivells preindustrials; també es van fer comprometre a nivell nacional per reduir les seves emissions de gasos d’efecte hivernacle pel 2030. És el famós Acord de París. Les promeses inicials de 2015 són insuficients per complir amb aquest objectiu. S’espera, doncs,  que els governs revisin i incrementin aquestes promeses com un objectiu clau aquest any 2020.

Aquesta revisió dels compromisos de l’Acord de París tindrà lloc a la conferència sobre canvi climàtic 2020, coneguda com la COP26 a Glasgow, Regne Unit, el novembre de 2020. Aquesta conferència serà la reunió intergovernamental més important sobre la crisi climàtica des que es va aprovar l’Acord de París el 2015.
L’èxit o fracàs d’aquesta conferència tindrà greus repercussions per al món. Si els països no poden posar-se d’acord amb uns compromisos que siguin suficients, els propers 5 anys, la necessària reducció d’emissions augmentarà, gairebé, un impossible -15.5% anual. La improbabilitat d’aconseguir aquesta taxa de descarbonització més pronunciada, vol dir que el món farà front a un augment de la temperatura global que s’elevarà per sobre del 1.5ºC.

Cada fracció d’escalfament addicional per sobre de 1.5ºC portarà un empitjorament mundial dels impactes, amenaçant vides, fonts d’aliments, mitjans de subsistència i economies.

Els països no estan fent un camí que els condueixi a complir les seves promeses. L’augment dels compromisos pot ser multiforme, però, en general, han d’estar al servei dels països i economies que volen avançar cap a la descarbonització, establint objectius per al carboni net zero, i els terminis de com aconseguir aquest objectiu, generalment, a través d’una ràpida acceleració de l’energia que prové  de les renovables i una desacceleració ràpida de la dependència dels combustibles fòssils.

Per què és important 1.5ºC?

Si bé encara hi haurà seriosos impactes climàtics a 1.5°C, és aquest el nivell que els científics diuen que està associat a impactes menys devastadors tenen que els nivells més alts d’escalfament global.

A 1.5°C, més del l’70% dels esculls de coral moririen, però a 2°C es perdrien tots els esculls que superessin el 99%.

És probable que els insectes, vitals per a la pol·linització de cultius i plantes, perdin la meitat del seu hàbitat a 1.5°C, però a 2ºC gairebé doblarien les seves probabilitats. El fet que l’Oceà Àrtic estigui completament nu de gel marí a l’estiu, a 1.5C desgelaria una vegada cada segle, mentre que a 2.1ºC  seria cada dècada.

Més de 6 milions de persones viuen actualment en àrees costaneres vulnerables a l’augment de 1.5C del nivell de la mar; si a finals del segle XXI si augmentés a 2°C, la vulnerabilitat afectaria a 10 milions. L’augment del nivell de la mar serà 100 centímetres més alt a 2°C que a 1.5°C. La freqüència i intensitat de sequeres, tempestes i fenòmens meteorològics extrems són cada vegada més probables per sobre d’1.5 ° C. (https://www.ipcc.ch/sr15/)

Alguns articles interessants: www.elcritic.cat/entrevistes/marta-tafalla-la-pandemia-es-culpa-de-lo-que-llamamos-normalidad-59284