El Consell d’Europa té entre els seus objectius la defensa de la diversitat cultural i és aquí on ha inclòs com a bona pràctica el Programa de Grups de Diàleg Interreligiós i Interconviccional a diversos barris de Barcelona, impulsat per l’Ajuntament de Barcelona i l’Associació UNESCO per al Diàleg Interreligiós i Interconviccional (AUDIR).
Els Grups de Diàleg Interreligiós i Interconviccional a diversos barris de Barcelona
El programa dona importància tant al diàleg entre les tradicions espirituals com al diàleg d’aquestes comunitats amb la realitat civil de l’entorn. Vol contribuir amb eficàcia a crear una ciutadania dialògica, oberta i participativa que vagi més enllà de la convivència i avanci cap a una comunitat cohesionada, cocreativa i coactiva. El diàleg interreligiós i interconviccional afavoreix l’educació en la pluralitat, el diàleg i la cultura de la tolerància. Dialogar és inevitable i ineludible en una societat plural i diversa com la de Barcelona i com moltes societats del planeta.
Ciutats interculturals, exemples de bones pràctiques
El Programa de ciutats interculturals del Consell d’Europa dona suport a les ciutats en la revisió de les seves polítiques a través d’un objectiu intercultural i el desenvolupament d’estratègies interculturals integrals per ajudar-les a gestionar positivament la pluralitat i aconseguir l’avantatge d’aquesta pluralitat. El programa proposa un conjunt d’eines d’anàlisi i pràctiques que facilitin trobades i intercanvis interculturals positius i promoguin una participació igualitària i activa de residents i comunitats en el desenvolupament de la ciutat, donant resposta així a les necessitats d’una població diversa i plural en molts aspectes.
Què és una ciutat intercultural?
Les ciutats poden guanyar moltíssim amb l’esperit emprenedor i la diversitat d’habilitats i la creativitat associades a la pluralitat cultural, sempre que adoptin polítiques i pràctiques que facilitin la interacció i la inclusió interculturals. El Consell d’Europa ha analitzat l’experiència d’una sèrie de ciutats del continent que gestionen la diversitat i la pluralitat com un actiu, més que no pas com una amenaça.
Les ciutats membres del programa comparteixen exemples de bones pràctiques sobre com gestionar i millorar la pluralitat i com abordar possibles conflictes. Aquesta secció ofereix exemples d’enfocaments interculturals que faciliten el desenvolupament i la implementació d’estratègies interculturals positives.
Les ciutats interculturals tenen una població plural que inclou persones de nacionalitats i procedències diferents i amb diferents llengües i religions o creences. La majoria de la ciutadania considera la pluralitat com un recurs més que no pas com un problema i accepta que totes les cultures canviïn a mesura que es troben en l’àmbit públic. La ciutat intercultural combat activament els prejudicis i la discriminació i garanteix la igualtat d’oportunitats per a tothom adaptant les seves estructures de govern, institucions i serveis a les necessitats d’una població diversa, sense comprometre els principis dels drets humans, la democràcia i l’estat de dret.
El Consell d’Europa
El Consell d’Europa té com a finalitats principals defensar els drets humans i les democràcies parlamentàries, així com potenciar la identitat europea entre totes les ciutadanes i tots els ciutadans d’Europa. Defensa també la llibertat d’expressió, la llibertat de reunió, la igualtat i la protecció de les minories i la diversitat cultura.
Enllaç a la plana de l’Oficina d’Afers Religiosos de l’Ajuntament de Barcelona