Document de referència elaborat pel grup de diàleg CREA i validat per la Comissió Permanent de la Xarxa Catalana

LLegeix aquest document abans de debatre el material complementari que hi trobaràs i respondre les preguntes que es plantegen

Existeix molt debat sobre quin és el concepte que millor reflecteix la violència que pateixen moltes dones pel fet de ser-ho. La definició de les Nacions Unides sobre violència vers les dones és la que està més àmpliament acceptada:

Se entenderá que la violencia contra la mujer abarca los siguientes actos, aunque sin limitarse a ellos:

• a) La violencia física, sexual y psicológica que se produzca en la familia, incluidos los malos tratos, el abuso sexual de las niñas en el hogar, la violencia relacionada con la dote, la violación por el marido, la mutilación genital femenina y otras prácticas tradicionales nocivas para la mujer, los actos de violencia perpetrados por otros miembros de la familia y la violencia relacionada con la explotación;

• b) La violencia física, sexual y psicológica perpetrada dentro de la comunidad en general, inclusive la violación, el abuso sexual, el acoso y la intimidación sexuales en el trabajo, en instituciones educacionales y en otros lugares, la trata de mujeres y la prostitución forzada;

• c) La violencia física, sexual y psicológica perpetrada o tolerada por el Estado, donde quiera que ocurra.^[1]

Des de les diferents comunitats religioses s’està abordant aquestes qüestions. Per una banda podem trobar evidències en els mateixos textos i arrels de cadascuna de les tradicions religioses en contra de la violència vers les dones. Però per una altra banda trobem que des de les pròpies comunitats es realitzen actuacions que donen suport a les víctimes, o simplement es converteixen en espais segurs on la violència no té cabuda.

La construcció d’aquests espais segurs és clau per a la superació i prevenció de la violència. Per aquest motiu, cal també protegir a les persones que recolzen a les víctimes, ja que en ocasions pateixen l’anomenat assetjament sexual de segon ordre. Aquest es defineix com la violència física o psicològica, les represàlies, les humiliacions i la persecució exercida contra les persones que donen suport a les víctimes de la violència masclista. El concepte ha quedat recollit com a Violència de Segon Ordre a la oFE, de modificació de la Llei 5/2008, del dret de les dones a eradicar la violència masclista^[2] on queden reflexats a l’article 5.4. els actes que impedeixen la prevenció, la detecció, l’atenció i la recuperació de les dones en situacions de violència masclista^[3].

El projecte europeu de recerca INCLUD-ED (2006-2011)^[4] sobre educació obligatòria i que va analitzar quines estratègies educatives contribueixen a superar les desigualtats i fomenten la cohesió social, posant especial atenció a grups vulnerables o desfavorits. Entre les actuacions educatives d’èxit identificades volem destacar pel tema que estem abordant el Model Dialógic de Resolució de Conflictes donat que està permetent als centres que ho estan implementant, prevenir la violència i donar pautes sobre com intervenir si apareix.

Com a material de debat es proposa  adjunt el “Mòdul de formació” sobre aquesta actuació. I específicament el punt 10.2. Socialización preventiva de la violencia de género. El podeu trobar en el següent link: https://65a0efee-2f6b-4f7d-baa2-05761bf610b4.filesusr.com/ugd/8957d5_36b66a45d0cd47cb9281ba61ba76553c.pdf

Es tracta d’un mòdul on queden recollides el debat científic sobre el tema, però també es donen claus per tal d’abordar-ho. Tot i que aquest mòdul està centrat en les escoles, El model dialògic de prevenció i resolució de conflictes s’està duent a terme en altres àmbits i pot ser transferit a altres espais en els que es realitzin actuacions comunitàries.

En els documents a treballar i que es presentaran a continuació, és possible que es trobi sovint el concepte “Violència de gènere”. Aquí voldríem fer un petit aclariment, doncs violència de gènere no es refereix en cap cas a tots els homes com a causants de la violencia. No va contra els homes, ans al contrari. De fet, en l’eradicació d’aquesta violencia especialment contra les dones hem trobat també a homes que sempre s’han posicionat en aquesta lluita contra la violència masclista.

A continuació, proposem una serie de preguntes posteriors a la lectura i discussió sobre el mòdul.

QÜESTIONS PER AL DEBAT I REFLEXIÓ:

1.     Què diu la teva tradició religiosa sobre la violència de gènere?

2.     Hi ha molts casos on les víctimes decideixen no trencar el silenci, no perquè no vulguin, sinó perquè existeix una llei del silenci que els ho impedeix. Segons les recomanacions internacionals, és clau crear espais segurs. Com ens podríem posicionar públicament en front la violència per tal de crear un clima on la víctima es senti segura per poder expressar-ho?

3.     En alguns casos, les víctimes, quan han trencat el silenci, s’han vist aïllades i han patit no només les conseqüències de la violència, sinó també la complicitat amb el seu agressor per part de la comunitat. Quines actuacions s’estan fent o creus es podrien fer des de la teva comunitat per donar suport a les víctimes i a les persones que les recolzen?

INFORMACIÓ I LECTURES COMPLEMENTÀRIES

Per a més informació i més idees de treball en els diferents grups:

Sobre Violència de Gènere:

Oliver, E., & Valls, R. (2004). Violencia de Género: investigaciones sobre quiénes, por qué y cómo superarla. El Roure.

Sobre Socialització preventiva de la violència de gènere

Duque, E. (coord) (2015) IDEALOVE&NAM. Socialización preventiva de la violencia de género. CNIIE. Centro Nacional de Innovación e Investigación Educativa. Ministerio de Educación Cultura y Deporte https://sede.educacion.gob.es/publiventa/idealovenam-socializacion-preventiva-de-la-violencia-de-genero/violencia-de-genero/20538

Sobre violència d’iguals a les escoles:

Sordé, T. (2017). Guía para la comunidad educativa de prevención y apoyo a las víctimas de violencia escolar. Ministerio de Educación, Cultura y Deporte. https://sede.educacion.gob.es/publiventa/guia-para-la-comunidad-educativa-de-prevencion-y-apoyo-a-las-victimas-de-violencia-escolar/acoso-escolar/21889

Trencar el silenci:

Noticia 1 “Las mujeres religiosas se unen al ‘Me too’”: https://eldiariofeminista.info/2019/03/01/las-mujeres-religiosas-se-unen-al-metoo/

Noticia 2 “La unión internacional de las superioras generales denuncian la cultura del silencio ante la violencia”: https://eldiariofeminista.info/2018/12/09/la-union-internacional-de-las-superioras-generales-denuncian-la-cultura-del-silencio-ante-la-violencia/

Document 1: Guia per a líders religiosos/es i Comunitats.(UNICEF) [Guide for Religious Leaders and Communities]: https://www.unicef.org/media/66776/file/Guide-for-Religious-Leaders-and-Communities-ENG.pdf

Document 2: Treballant amb les comunitats religioses per a finalitzar la violencia de gènere.[Working with religious communities to end gender-based violence (SONKE Gender Justice – South Africa-)] https://genderjustice.org.za/publication/working-with-religious-communities-to-end-gender-based-violence/

Document 3: El rol de les comunitats religioses en fer front a la violència de gènere i el SIDA (USAID).[The role of religious communities in addressing Gender-based violence and HIV]  https://www.endvawnow.org/uploads/browser/files/The%20Role%20of%20Religious%20Communities%20Addressing%20GBV%20HIV%20-%20USAID.pdf

^[1] Declaración sobre la eliminación de la violencia contra la mujer de la ONU. Es pot consultar a https://www.ohchr.org/sp/professionalinterest/pages/violenceagainstwomen.aspx 

^[2] Més informació de la innovació de la llei a: https://eldiariofeminista.info/2020/12/18/avance-historico-en-la-lucha-contra-la-violencia-de-genero-desde-los-movimientos-sociales/ i també al Diario Oficial de la Generalitat de Catalunya: https://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/8303/1828756.pdf

^[3] https://portaljuridic.gencat.cat/ca/pjur_ocults/pjur_resultats_fitxa?action=fitxa&documentId=491383

^[4] És l’únic projecte europeu centrat en educació obligatòria que es va seleccionar a la convocatoria del VI Programa Marc (convocatoria de gran excelencia científica). Posteriorment ha estat seleccionat entre els 10 millors estudis de totes les àrees científiques que han tingut un major impacte en els últims anys. Aquesta investigació ha identificat 6 Actuacions Educatives d’Èxit (AEE) que vol dir que funcionen en qualsevol context educatiu i social, i adreçat a qualsevol col·lectiu. Són per tant universals. https://comunidadesdeaprendizaje.net/investigacion/includ-ed/