Home Discurs de l’odi

Discurs de l’odi

LA INCITACIÓ A L’ODI ÉS UN FET MOLT GREU, PER L’AGRESSIÓ CONTRA LES PERSONES

Ens comprometem a denunciar públicament totes les instàncies que defensen l’odi i inciten a la violència, la discriminació o l’hostilitat, incloses les que condueixen a crims atroços. Tenim la responsabilitat directa de denunciar aquesta defensa, particularment quan es porta a terme en nom de la religió o les creences.

  • “Ara aquest és el manament: induir el creador perquè ho faci.” (Antic regne mitjà egipci)
  • “Remunerar les ferides amb justícia i amabilitat.” (Confuci)
  • “El que és odiós per a tu, no li ho facis al teu amic.” (Talmud, Shabat, 31,a)
  • “Qualsevol paraula que pronuncieu s’ha d’escollir amb molta cura, perquè influenciï les persones que l’escolti, siguin per a bé o per a mal.” (Buda)
  • “Mitjançant l’autocontrol i complint el Dharma (conducta correcta) el seu objectiu principal ha de ser: tractar els altres com a vostè mateix.” (Mahābhārata)
  • “No et venjaràs ni guardaràs rancúnia contra els teus parents. Estima el teu proïsme com a tu mateix.” (Levític 19, 18)
  • “Per tant, tot el que voldríeu que els homes us fessin, feu-ho a ells: perquè aquesta és la llei i els profetes.” (Mateu 7, 12)
  • “No atribueixis a cap ànima allò que no t’hagis atribuït a tu mateix, i no diguis el que no has de dir.” (Bahà’u’llàh)

(Fragment del preàmbul del document: “18 compromisos sobre Fe pels drets”, elaborat per organitzacions amb base religiosa, i actors de la societat civil que treballen a favor dels drets humans. La reunió fou a Beirut, el 28 i 29 de març de 2017. El text fou validat per l’Oficina de l’Alt Comissionat pels Drets Humans de les Nacions Unides)

Context

En la vida real, hi ha una zona grisa entre les nocions de llibertat d’expressió, discurs d’odi i incitació a la violència, perquè la discriminació sovint és difícil de comprendre

Distingir aquestes tres categories de discurs és encara més complex en l’esfera religiosa. Alguns actors religiosos poden caure en la incitació a l’odi contra altres creients o ateus, perquè ho consideren com a part de la predicació de la seva pròpia religió. Fins i tot hi ha cassos en els què una espècie de “populisme teològic” porta els actors religiosos a enfrontar obertament les comunitats unes contra les altres, incitant-les a la violència en nom de Déu.

Els objectius del populisme polític i del fonamentalisme religiós són bon aliats. Cada un d’ells nodreix l’altre. En lloc d’actuar directament contra allò que es presenta com una “aliança impia”, hi ha polítics que contribueixen a manipular el discurs religiós pels seus propis interessos. Les religions també poden utilitzar-se com a armes; d’aquí la dimensió de pau i seguretat d’aquest compromís. La discriminació contra les minories religioses també exacerba un fenomen perillós en què la afiliació religiosa reemplaça la identitat nacional. A més, els grups extremistes violents han estat utilitzant noves tecnologies de comunicació com a eines per propagar la violència i la discriminació en nom de la religió.

Documents de suport addicionals

Els dos instruments jurídicament vinculants, pertinents al mòdul 7 sobre la Incitació a l’Odi, de la Carta dels 18 compromisos sobre “Fe pels drets” són:

1. El Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics (article 20, 2): “Qualsevol llei d’odi nacional, racial o religiós que inciti a la discriminació, hostilitat o violència, estarà prohibida per llei.”

2. La Convenció Internacional Sobre l’Eliminació de Totes les Formes de Discriminació Racial (article 4,a: “Amb el degut respecte als principis incorporats a la Declaració Universal de drets Humans i els drets expressament establerts a l’article 5 d’aquesta Convenció, entre d’altres: [Estats parts] (a) Es declararà un delicte punible per llei tota difusió d’idees basades en la superioritat racial o l’odi, la incitació a la discriminació racial, així com tots els actes de violència o incitació a aquests actes contra qualsevol raça o grup de persones d’un altre color o origen ètnic, i també la prestació d’assistència a activitats racistes, inclòs el seu finançament”).

(https://www.ohchr.org/EN/Issues/FreedomReligion/faith4rights-toolkit/Pages/Module0.aspx)

La Declaració de Beirut sobre “Fe pels Drets” subratlla el paper fonamental del “discurs” pel creixement individual i comunitari: “Constitueix un dels mitjans més crucials tant pel què fa als aspectes bons com els negatius de la humanitat. La guerra comença en la ment i és conreada per un raonament que s’alimenta per la defensa de l’odi, sovint ocult. El discurs positiu és també una eina curativa de la reconciliació i de la construcció de la pau en els cors i a les ments. Es una de les àrees més estratègiques de les responsabilitats que ens comprometen a assumir i a donar-nos suport mútuament, per la seva implementació a través d’aquesta declaració F4R sobre la base dels llindars articulats pel Pla d’Acció de Rabat”.

En suport d’aquest mòdul sobre el compromís VII, l’arxiu d’aprenentatge també ha d’incloure estàndards relacionats amb la llei tova, en particular el Pla d’Acció de Rabat sobre la prohibició de la defensa de l’odi nacional, racial o religiós que constitueix una incitació a la discriminació, l’hostilitat o la violència; Comentari general del Comitè de Drets Humans de l’ONU No. 34 de 2011; Resolució 16/18 del Consell de Drets Humans sobre la lluita contra la intolerància; els estereotips negatius i l’estigmatització i la discriminació, la incitació a la violència i la violència contra les persones basades en la religió o les creences; el Pla d’acció per a líders i actors religiosos per prevenir la incitació a la violència que podria conduir a crims atroços; l’Estratègia i el Pla d’acció de l’ONU sobre el discurs d’odi i el Pla d’acció de l’ONU per salvaguardar els llocs religiosos.

L’Oficina d’Institucions Democràtiques i Drets Humans de l’OSCE va publicar el 2019 una guia de política sobre “Llibertat de religió o creença i seguretat”, que es refereix repetidament al Pla d’Acció de Rabat i a la Declaració de Beirut. El fullet titulat “Abordar l’Odi: acció sobre les normes de les Nacions Unides per promoure la inclusió, la diversitat i el pluralisme”, publicat per l’organització no governamental ARTICLE19, explora com els Estats i altres parts interessades han de respondre als creixents nivells d’intolerància i odi en les societats a arreu de món, prenent mesures sobre les normes de l’ONU esmentades anteriorment. A més, els fòrums interreligiosos de l’G20 a Buenos Aires (2018) i Osaka (2019) van llançar la recomanació a la política “per reduir la incitació a l’odi, en donar suport als líders religiosos i actors basats en la fe i en el compliment de les seves responsabilitats sobre els Drets Humans com es resumeix en la Declaració de Beirut i en els 18 compromisos del programa “Fe por los derechos.”

A més, el relator especial Heiner Bielefeldt s’ha referit a la violència homofòbica i transfòbica perpetrada en nom de la religió contra les persones lesbianes, gais, bisexuals i transgènere (LGBT): “Les persones percebudes com a LGBT poden ser objecte d’abús organitzat, fins i tot, per part d’extremistes religiosos. [Vegeu A / HRC / 19/41, par. 21.] La violència contra les persones LGBT inclou violacions per part de colles brutals, les anomenades violacions “curatives” i violència familiar a causa de la seva orientació sexual i identitat de gènere. [Vegeu A / HRC / 14/22 / Add.2, pàgines 38 i 89.]

Existeix una forta connexió entre la discriminació en la llei i en la pràctica, i la incitació a la violència en nom de la religió i la violència mateixa. A la violència contra les dones i contra les persones LGBT sovint es justifica, i se li atorga legitimitat, mitjançant lleis discriminatòries basades en lleis religioses o recolzades per autoritats religioses, com les lleis que penalitzen l’adulteri, l’homosexualitat o el travestisme. El Comitè de Drets Humans ha observat amb preocupació el discurs d’odi i les manifestacions d’intolerància i prejudici dels líders religiosos contra les persones sobre la base de la seva orientació sexual, en un context més ampli d’actes de violència, inclosos assassinats de persones LGBT. [Vegeu CCPR / C / RUS / CO / 6, par. 27.] També hi ha hagut informes de violència directa exercida per les autoritats religioses contra persones LGBT, encara que molts d’elles estan religiosament interessades en la pràctica espiritual”. En l’àmbit regional, vegeu també una sentència de 2020 del Tribunal Europeu de Drets Humans i un informe de 2015 aprovat per la Comissió Interamericana de Drets Humans.

CatalanEnglishSpanish