Hans Küng: ‘El diàleg interreligiós és essencial per a una ètica humana comuna’

Hans Küng va morir el mateix dia que el nostre estimat Arcadi Oliveres. Potser no és només una coincidència. Küng va participar en el Parlament de les Religions del Món del 2004. Era un visionari que, quan ningú no ho tenia gaire present ni ho veia prioritari, va albirar la importància del diàleg interreligiós. Era un home del concili Vaticà II i que va patir la purga de la seva contrareforma, liderada per Joan Pau II i acompanyada per no pocs corifeus, alguns dels quals ocupant encara llocs importants dins la jerarquia catòlica actual.

Küng, bèstia negra de la intransigència catòlica fortament identitària i nostàlgica dels vells privilegis, va ser l’ànima del II Parlament de les Religions del Món, celebrat a Xicago l’any 1993. Va inspirar, orientar i, en certa manera, redactar, la seva declaració que subratllava els principis d’una ètica mundial per garantir un nou ordre mundial. La condició bàsica d’aquesta ètica global havia de ser que “tot ésser humà ha de rebre un tracte humà”. Per aconseguir-ho es proposaven quatre orientacions i compromisos inalterables: a favor d’una cultura de la no-violència i de respecte de tota la vida; a favor d’una cultura de la solidaritat i d’un nou ordre econòmic just; a favor d’una cultura de la tolerància i d’un estil de vida honrat i veraç; i a favor d’una cultura d’igualtat i companyonia entre home i dona (https://audir.org/ica-mundial/). Salta a la vista l’actualitat –i necessitat- d’aquest propòsit. També era conscient que una cultura sense cultiu no dóna mai fruits.

Küng ha estat un dels darrers grans teòlegs de l’Església Catòlica, un resistent de la teologia del postconcili, d’abans que la teologia catòlica patís l’embat repressiu de Joan Pau II i dels seus acòlits, un cop del qual malauradament la recerca teològica d’aquesta comunitat encara no s’ha acabat de recuperar. La seva teologia de les religions, el discurs que fonamenta l’actitud catòlica envers l’alteritat de les diverses tradicions religioses no cristianes, representa una aproximació cristiana teocèntrica de les religions que aspira a afavorir i promoure una ètica fonamentadora de la pau mundial.

En un article publicat a la prestigiosa revista de teologia Concilium el 1986, subratllava que entre les qualitats bàsiques d’aquesta teologia nova hi figurava el que ell anomenava com a “crítica ètica general” que permetia avaluar el valor d’una tradició religiosa en funció del seu respecte de l’humanum (dignitat humana). Aquesta és una de les seves principals aportacions. Va considerar la pau religiosa com a un fonament imprescindible de la pau mundial: “No hi ha pau entre els pobles sense pau entre les religions; ni pau entre les religions sense diàleg entre les religions; ni diàleg entre aquestes sense l’estudi dels seus fonaments”. De fet durant l’any 1989 va participar en una sèrie de conferències dins del marc de la UNESCO destinades a mostrar la relació entre la pau religiosa i la pau mundial.

Küng classificava les grans religions en tres grups: el semític pròxim oriental o profètic, l’indi o místic i el xinès o sapiencial. Des de les tres perspectives, les religions tenen molt a dir i a aportar a la pau mundial i, com deia Panikkar, no ens podem permetre el “luxe” de prescindir dels seus tresors en una globalitat humana tan sofrent com la nostra.

Küng considerava que la teologia cristiana s’havia de fer per a -i segons- el diàleg amb les religions. Després del seu llibre sobre l’ètica mundial (1990) i de diferents crides sense èxit demanant el suport públic d’una Declaració per a una ètica mundial, va acabar signant la crida realitzada en el mateix sentit pel professor de Filadèlfia, Leonard Swidler, crida que fou rubricada també per teòlegs com P. Knitter, R. Panikkar, J. Moltmann i J. Hick, entre altres. Swidler i Küng van demanar una declaració universal d’ètica global que hauria de ser aprovada per les Nacions Unides i que tindria fonaments religiosos, encara que no fossin exclusivament religiosos. Encara no s’ha aconseguit.

Sobre el seu pensament i el seu projecte d’ètica mundial veure la web de la seva Fundació: https://www.global-ethic.org/

Francesc Torradeflot

In Memoriam de Hans Küng, mestre.

CatalanEnglishSpanish