Home Publicacions Conviccions

Conviccions

Conviccions religioses, comunicació i llengua

El present vocabulari tracta de posar a l’abast dels professionals dels mitjans de comunicació i del públic interessat en l’àmbit de les religions, un seguit de termes fonamentals tant de les principals tradicions religioses i espirituals del nostre temps com de les ciències de les religions. Com que les religions formen part de la cultura, i la cultura no es pot deslligar del context en què es desenvolupa, aquesta obra intenta mostrar el present de les religions i conviccions filosòfiques a Catalunya i al món sencer, en un moment en què l’actualitat informativa ens arriba farcida de referències religioses, sovint inexactes, estereotipades i gens inofensives.

L’Associació UNESCO per al Diàleg Interreligiós ha treballat des dels seus inicis, el 1999, en la facilitació de les relacions entre les comunitats religioses i els mitjans de comunicació. Aquesta experiència va portar a constatar la necessitat de disposar d’una eina de consulta, l’obra que teniu a les mans, amb dos objectius principals: d’una banda, donar una informació contrastada i entenedora als professionals de la informació i a tota la societat sobre la terminologia religiosa, i, d’altra banda, facilitar un instrument que contribueixi a normalitzar en català termes tècnics de caire religiós i termes específics de comunitats religioses determinades.

Per tal d’assolir aquests objectius, l’associació ha comptat amb l’assessorament de les comunitats religioses de Catalunya, així com d’experts en els àmbits de la filologia de les llengües «sagrades» de referència i de les ciències de les religions. I és aquí on, amb tota seguretat, rau la novetat de l’obra. No es tractava només de crear una eina de consulta rigorosa i científica, que, a més, no deixés de banda temes d’actualitat, de manera que se’n facilités un tractament acurat i de qualitat. Tant el disseny del projecte com el procés d’elaboració del vocabulari s’han portat a terme tenint com a mitjans fonamentals, d’una banda, la col·laboració i el compromís de les diverses comunitats religioses i, d’altra banda, el consens entre les tradicions religioses, els consultors temàtics (experts en diversos camps de les ciències de les religions) i els consultors filològics, sobre la forma i els continguts de l’obra. Perquè això fos possible ha estat fonamental la coordinació entre el TERMCAT i l’Associació UNESCO per al Diàleg Interreligiós.

La informació que ofereix el vocabulari permet identificar realitats de l’àmbit religiós català i internacional, que fan referència a aspectes com ara l’experiència espiritual, la moral, els rituals, els costums, els símbols, els mites, les creences, les doctrines, les conviccions, les institucions religioses, i aspectes socials i polítics relacionats amb les religions. S’ha fet un esforç per tal de garantir que la informació sigui alhora crítica i empàtica, per tal d’evitar la discriminació i la parcialitat religiosa. Per aquest motiu s’ha posat molta atenció en el tractament de determinats termes que són motiu de polèmica i equívocs. Per citar alguns exemples, el terme secta té una entrada pròpia dins de l’àmbit de les ciències de les religions, però no s’ha aplicat a cap dels moviments i comunitats que apareixen al vocabulari, donat el judici de valor que té implícit. De la mateixa manera, tot i que fonamentalisme és un concepte que sovint trobem associat a l’islam, és un fenomen que, en realitat, es dóna en totes les tradicions religioses i aquesta és la perspectiva que hem adoptat en l’obra. S’han deixat de banda també determinades expressions que són molt presents en les cròniques informatives (terrorisme islàmic, per exemple) perquè les considerem contradictòries o inapropiades. Això tampoc significa que hàgim obviat termes polèmics però, quan ens hem vist obligats a tractar-los, ho hem fet amb la màxima claredat i fidelitat al sentit propi i original.

La proporció i l’equilibri entre els termes de les diferents tradicions religioses no reflecteixen sempre la situació real d’aquestes en la societat catalana actual. Al marge de la dificultat de poder establir de manera fiable la proporció de creients que s’identifiquen amb cada tradició religiosa i espiritual, l’obra ha decidit seguir uns barems que discriminen positivament les tradicions considerades «minoritàries», conscients que la cultura catalana té tradicionalment un coneixement major del cristianisme i disposa de més recursos a l’abast sobre aquesta tradició. De manera aproximada, volem indicar que el 35 % dels termes pertanyen a la tradició cristiana —sumant les diverses confessions—, el 16 % a l’islam i el 12 % al judaisme. La discriminació positiva ha procurat tenir en compte la rellevància espiritual, social i cultural d’aquestes tradicions religioses al nostre país, sense oblidar el ressò d’aquestes tradicions en el món.

L’obra és un text de conjunt interdisciplinari i dialogal. És el resultat de consensos als quals s’ha arribat des de la confiança i l’esforç de molta gent implicada. La tria dels termes ha estat una decisió consensual entre científics de la religió, creients i intel·lectuals de referència de les tradicions, i els assessors del TERMCAT. Els redactors principals han treballat en estreta relació amb els consultors temàtics, molt sovint membres de les comunitats o científics de les religions, i amb els assessors i consultors filològics del TERMCAT. Aquest fet explica la rica contextualitat de la tria final dels termes de cada tradició.

Voldríem destacar, en aquest punt, que la figura del consultor temàtic respon al perfil d’una persona profundament coneixedora d’una tradició religiosa concreta i, en la majoria dels casos, creient, seguidora o interessada per aquesta mateixa tradició. Aquest fet respon a la tendència, cada vegada més consolidada en l’àmbit de l’estudi científic del fet religiós, a considerar que la millor manera de comprendre l’experiència religiosa és a través d’una intel·ligència afectiva de la mateixa.

Cal dir, a més a més, que l’assignació dels termes a una tradició no és exhaustiva i que alguns dels termes originalment identificats amb una tradició han esdevingut també propis d’altres tradicions religioses, en un procés evolutiu de desapropiació o d’universalització polisèmica del terme, molt freqüent en la història de les religions. El vocabulari no recull, en la majoria dels casos, aquesta història d’enriquiment semàntic dels termes originals d’una tradició concreta que han anat adquirint nous significats en altres tradicions.

El vocabulari apareix just abans de la celebració de l’esdeveniment religiós més rellevant en la història contemporània del nostre país: el IV Parlament de les Religions del Món. L’acte internacional més divers i multitudinari del diàleg entre les religions surt per primer cop de l’àrea cultural anglosaxona i serà acollit per la Barcelona del Fòrum de les Cultures i per una Catalunya cada cop més plural des del punt de vista religiós. Aquesta obra té el desafiament de contribuir a dignificar l’acollida que els professionals de la comunicació, els interessats en un millor coneixement del fet religiós i els membres de les diverses comunitats religioses i espirituals del nostre país poden oferir als milers de participants en aquest esdeveniment únic. El vocabulari vol ser una eina per a una cultura de pau fonamentada en el diàleg indispensable entre les religions.

Per als més religiosos, fer un vocabulari de les religions pot semblar una gosadia i, perquè no dir-ho, fins i tot una forma d’idolatria. Un vocabulari de religions desafia la gran paradoxa que envolta tota experiència religiosa: com parlar d’allò del que més val no dir res. L’experiència religiosa s’entén i s’expressa a si mateixa pel llenguatge i gràcies a ell. Però aquest llenguatge va més enllà del discurs conceptual basat en definicions que estableixen límits i que volen oferir un coneixement clar i distint. El llenguatge religiós és, més que cap altre, dialogal perquè va més enllà del logos, però a través del logos. Per aquest motiu el llenguatge mític-simbòlic és una de les seves formes preferides. I encara, més enllà del llenguatge simbòlic, troba la forma sense forma o el més enllà de tota forma: el silenci, això sí, un silenci que parla. Si volem entendre bé el vocabulari i cadascun dels seus termes hem d’albirar el símbol i el silenci en cada mot, més enllà de cada paraula. Aquest és l’esperit que s’amaga sota la lletra. La lletra sola fa fonamentalistes i mata, l’esperit allibera i dóna vida. L’hermenèutica literal dels textos i dels termes religiosos esterilitza i cosifica el missatge espiritual de les tradicions religioses.

Aquest vocabulari va adreçat especialment als mitjans de comunicació. Al nostre país, tot el relacionat amb les religions apareix en les seccions de societat i, de vegades, a cultura. No tenim pràcticament cap gran mitjà que consideri que les religions mereixen una secció pròpia. No és així en altres països, com ara els Estats Units d’Amèrica, en què les religions tenen una secció pròpia. Certament hi haurà opinions de tota mena, tant des de l’angle interessat en les religions com des del que no s’interessa per les religions. Allò primordial és que els professionals dels mitjans de comunicació puguin gaudir d’una eina com la que aquí presentem per fer bé la seva tasca: informar amb rigor, precisió i honestedat.

El vocabulari també vol esdevenir una eina d’informació cultural sobre el fet religiós per a la societat en general. El nostre entorn cultural és cada vegada més divers i resulta imprescindible conèixer i comprendre els fenòmens culturals i religiosos amb els quals convivim. Aquesta obra, juntament amb altres recursos que ja són a l’abast de tothom (calendaris interreligiosos, llibres, revistes, materials didàctics sobre diversitat religiosa, etc.), pot ser un instrument molt útil que permeti avançar en la línia de la promoció de la cultura de la pau, la valoració positiva de la diversitat i la cohesió social. Així doncs, el vocabulari no s’adreça exclusivament als professionals dels mitjans de comunicació, sinó també a educadors i a totes aquelles persones, interessades en l’àmbit de les religions o no, que volen llegir l’actualitat amb sentit crític.

No som davant d’una obra tancada i definitiva, sinó, com hem vist, d’un projecte dinàmic i consensual que es mantindrà en constant revisió i ampliació. Som, doncs, davant d’una obra manifestament oberta.

Els responsables de l’edició hem d’agrair especialment a la Direcció General d’Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya, a la Regidoria de Drets Civils de l’Ajuntament de Barcelona i a la Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona el suport a la iniciativa. La bona acollida de la Direcció General de Política Lingüística va estimular la iniciativa des del principi. Cal reiterar, de manera destacada, la col·laboració constant, estreta i fecunda amb el TERMCAT, que ha estat no només fonamental, sinó estimulant i renovadora per a tot l’equip de l’Associació UNESCO per al Diàleg Interreligiós. Aquesta institució ha portat el pes de la coordinació de la tasca lingüística i normalitzadora. La tasca de l’Associació UNESCO per al Diàleg Interreligiós no seria possible sense l’aposta decidida que va fer, en el seu dia, el Centre UNESCO de Catalunya en favor de la cultura de la pau, de la sostenibilitat, de la defensa dels drets humans, de la promoció de la diversitat cultural i lingüística, i del diàleg intercultural i interreligiós. El Centre UNESCO de Catalunya acull i dóna suport, des dels seus inicis, a tota la tasca de l’associació. Associació i Centre treballen per afavorir el reconeixement del patrimoni cultural únic i distintiu que les tradicions religioses i espirituals representen per a la humanitat i per a la construcció d’una cultura de pau.

Volem també donar les gràcies a tots els consultors temàtics i filològics i a totes les persones de les diverses tradicions religioses que han assessorat el desenvolupament de l’obra per tal que fos el màxim de plural, completa i rigorosa.

CRISTINA MONTEYS I HOMAR
FRANCESC TORRADEFLOT

Associació UNESCO per al Diàleg Interreligiós

Leave a Reply