Home Sida Reflexió Brahma Kumaris

Reflexió Brahma Kumaris

Universitat Espiritual Brahma Kumaris

Quina és la lectura que de l’experiència del sofriment en general fa la seva tradició religiosa?

Hi ha moments en les nostres vides en què situacions o circumstàncies ens desafien físicament, mentalment, emocionalment o espiritualment. Tanmateix, aquest es el camí que cadascú de nosaltres treballa amb l’adversitat i que determina aleshores l’extensió del nostre sofriment, o en efecte si sofrim o no. El sentiments que experimentem estan directament connectats a la classe de pensaments que tenim. Si permetem que els nostres pensaments es fixin en nosaltres amb preocupació i por, llavors, quins seran els sentiments que hi haurà al nostre cor?

En comptes de prendre l’adversitat com a causa de les penes i del sofriment, com podem utilitzar-la com a oportunitat per donar-nos més gran consciència i transformació?

Nosaltres aprenem com podem romandre en un estat interior d’estabilitat i calma. Quan nosaltres recordem, en connexió amb nosaltres mateixos, qui som realment (som fills de Déu, uns éssers forts, uns éssers purs, uns éssers en pau), llavors sorgeix una força interior que ens guia i ens dirigeix a través de totes les situacions, siguin les que siguin. En aquesta consciència de la veritat, en si mateixa nostra, podem fàcilment connectar amb Déu.

Quan ens asseiem en silenci, ens deixem absorbir per l’il·limitat cor de Déu, llavors hi ha molt d’amor que ve de Déu a nosaltres.

Aquest amor de Déu ens allibera de les nostres preocupacions.

Creu que des de l’oració i la meditació es pot contribuir a la lluita contra la sida?

Els brahma kumaris practiquem la meditació del Raja Ioga. Es com nosaltres experimentem la nostra pau interior i connectem amb Déu. Això ens porta a un estat de la ment positiu i en pau, la qual cosa ajuda a construir el sistema immunitari i fa la diferència de qualitat de les nostres vides.

En estat de meditació, quan la ment resta en pau i lligada amb Déu, nosaltres rebem la seva força: amor, pau i força. Això ens omple l’ànima i li dóna força espiritual de Déu.

Especialment durant el temps de malaltia, és un repte no identificar-nos amb el nostre cos. Per això és tan important saber estar amb nosaltres mateixos, posar atenció en els nostres pensaments, créixer en la nostra identitat com a ésser etern espiritual. Aquest fet ens omple a nosaltres de les nostres qualitats divines originals: pau, amor, benaurança, puresa i força.

Quan nosaltres ens donem força a nosaltres mateixos amb aquests pensaments i amb el nostre interior obert a la mirada de Déu, aconseguim un estat de gran pau i força interior. La meditació ens ajuda a tenir l’experiència de pau interior i de l’Amor de Déu i la seva força guaridora.

Què els diria a una persona afectada pel VIH i als seus amics i familiars?

El nostre recolzament a una persona que viu amb el VIH i al seu entorn seria el mateix. Nosaltres parlaríem de com és d’important tenir cura del cos i tenir ajuda de professionals de la salut i dels serveis mèdics.

De totes maneres el nostre objectiu seria reforçar l’esperit, l’ésser interior. Els encoratjaríem a centrar-se en la seva veritable identitat espiritual tenint pensaments positius, constructius i enfortidors que portin a un estat interior de calma i d’estabilitat, i no a pensaments com “per què jo?” que debiliten l’esperit.

És la consciència de la nostra pròpia identitat espiritual el que omple el nostre caràcter de bellesa i espiritualitat. El respecte per un mateix també és molt important. El desenvolupem tot conreant la nostra consciència espiritual i elevant el nostre pensament fins al nivell que pugui sintonitzar amb Déu. Es desenvolupa passant temps amb Déu.

Tothom és benvingut al Brahma Kumaris com a membre de la nostra família humana mundial.

Per a vostè i la seva tradició, quin sentit té la mort?

Quan el cos està danyat o degenerat ja no pot acollir l’ésser vivent en el seu interior. A l’ànima li cal trobar una nova llar. La mort és la transició entre deixar un cos i prendre’n un altre.

Com que el cos està fet de matèria no pot durar sempre. Amb tot, l’ànima és immaterial i, per tant, no hi ha hagut cap temps en què no existís ni hi haurà cap temps en què ja no existeixi. L’ànima és eterna. “Jo” sóc etern.

Leave a Reply