Reflexió Dokushô Villalba

Dokushô Villalba
Mestre budista zen, fundador de la Comunitat Budista Soto Zen i del temple Luz Serena

Quina és la lectura que de l’experiència del sofriment en general fa la seva tradició religiosa?

En el budisme es diferencien dues classes de sofriment: a) el sofriment inherent a l’existència i b) el sofriment creat per l’acció humana. El budisme ens ensenya a acceptar el primer tipus i a comprendre les causes profundes del segon tipus a fi de poder-lo dissoldre.

En efecte, poc podem fer per evitar la vellesa i la mort, ja que ambdues formen part inherent de l’existència i tot el que neix tard o d’hora acaba morint. L’acceptació profunda d’aquest fet —no la resignació— ens permet afrontar la nostra mortalitat amb enteresa i integritat.

Però gran part de les nostres malalties i del sofriment emocional, mental i espiritual que patim és causada per la nostra pròpia forma de vida, per actituds corporals, emocionals, mentals, espirituals insanes (és a dir, causants de dolor i sofriment). Aquest tipus de dolor i sofriment pot ésser eradicat. Per aquest motiu, el budisme ensenya a investigar en les seves causes profundes i a transformar-les.

A l’hora d’afrontar el sofriment, tant el propi com el dels altres, l’actitud emocional fonamental és la compassió. Compassió significa reconèixer l’existència del sofriment i fer tot el que estigui en les nostres mans per dissoldre’l i alleujar-lo, tant a nivell de les seves causes profundes, com a nivell del seus símptomes.

Creu que des de l’oració i la meditació es pot contribuir a la lluita contra la sida?

La pràctica regular de la meditació budista zen és un excel·lent mètode de prevenció de malalties immunitàries, com han posat de manifest els diversos estudis realitzats als EUA i al Japó (vegeu El País, secció de salut, del 18-02-2003). També pot retardar l’aparició dels símptomes i debilitar-ne els efectes en aquelles persones que ja han contret el virus. En els casos on la degeneració física ja està molt avançada, resulta pràcticament impossible practicar la meditació, però si la persona afectada ha estat practicant assídua i ha adquirit l’hàbit emocional i espiritual de la meditació prèviament, la seva actitud davant del sofriment i de la inevitabilitat del procés es molt més positiva i la seva capacitat d’acceptar l’inevitable es molt més gran.

Què els diria a una persona afectada pel VIH i als seus amics i familiars?

És difícil donar consells als altres, especialment en un cas tan delicat com aquest i a través d’un mitjà tan despersonalitzat com el d’una pàgina web. Cada ésser humà és diferent, les seves circumstàncies són diferents. El contacte personal i l’atenció personalitzada són fonamentals.

El principi bàsic és la compassió. Compassió no es llàstima, sinó un profund sentiment d’empatia, un “ésser ú amb”. La malaltia no és un error, ni un càstig, sinó el resultat d’una complexa xarxa de causes-efectes interdependents. És una oportunitat de conèixer-se a si mateix i d’entrar en contacte amb la realitat profunda de l’existència humana. El sentiment de culpa és quelcom que ha d’ésser evitat. Obrir-se a la malaltia, acceptar-la, acceptar el dolor que comporta, és una oportunitat per créixer interiorment i reconèixer la fragilitat i la vulnerabilitat de la vida de l’ésser humà.

Tots els mitjans que la medicina i la psicologia posen a la nostra disposició han de ser utilitzats en l’intent de curar malalties, o almenys de minimitzar-ne els efectes i d’alleujar-ne els símptomes. Això no obstant, en última instància, tant la possible guarició com la forma en què es produeix el desenllaç final depenen de l’actitud interior, de l’estat de consciència.

Per a vostè i la seva tradició, quin significat té la mort?

La mort, com la vida, no significa res. És el final d’un cicle, un punt dins d’un procés, el procés de la vida i la mort. No hi ha mort sense vida ni vida sense mort. Buda va ensenyar que tot el que neix, mor. També va dir que la vida transcorre sempre envoltada per la incertesa. Només podem estar segurs de dues coses: 1a que morirem, 2a que no sabem ni quan, ni on, ni de què.

La vida humana té valor perquè és breu. Cadascun dels nostres minuts és enormement valuós, car és únic i irrepetible. Ara estem vius, però aquest instant ja ha passat. Ara estem en un altre instant (que també acaba de passar). A cada instant neixem i morim, morim i neixem. Aquest procés té fases molt marcades, com la mort biològica. La mort biològica suposa la disgregació de la individualitat. La terra torna a la terra. L’aire torna a l’aire. El foc torna al foc. L’aigua torna a l’aigua i tot allò que hem creat durant el temps de la vida torna al riu de la vida-mort que no deixa de fluir. És inútil tractar d’aturar el riu o resistir-se al riu de la realitat. Els rius flueixen, flueixen, flueixen fins a fondre’s en l’oceà.

L’aigua del riu mor com a “aigua de riu” quan es fon en l’oceà. Però, al mateix temps, neix com a “aigua de l’oceà”.

En el budisme zen es diu: “avui es un bon dia per morir”.