Ricard Maria Carles
Cardenal Arquebisbe de Barcelona (1990-2004)

Quina és la lectura que de l’experiència del sofriment en general fa la seva tradició religiosa?

Per als cristians, l’experiència i el sentit del sofriment és inseparable de Jesucrist. Jesucrist és per a nosaltres la manifestació d’un Déu que és Amor, en el sentit més genuí d’aquest terme, que és el de donació gratuïta, generosa i fidel. Jesús ens estimà “fins a l’extrem” (Jn13,1), “perquè ningú no té un amor més gran que aquest de donar la pròpia vida pels seus amics” (Jn15,13). Així, en el sofriment i la mort, la seva humanitat va esdevenir l’instrument lliure i perfecte del seu amor diví que vol la salut dels homes. Jesucrist va acceptar lliurement la passió i la mort per amor al seu Pare i als homes que el Pare vol salvar: “Ningú no em pren la vida, sóc jo qui la dono de mi mateix” (Jn10,18). Aquesta és la sobirana llibertat del Fill de Déu, quan ell mateix se’n va a la mort.

El cristià, unit per la fe, l’esperança i l’amor a Jesucrist, estima la vida i lluita a favor de la vida. Però si li arriba la circumstància del sofriment i de la mort, es posa en mans d’aquest Jesús solidari de la humanitat i de cada home i cada dona que ve al món, i passa per aquesta situació ple de confiança en el valor salvador del seu sofriment unit al sofriment de Crist.

Creu que des de l’oració i la meditació es pot contribuir a la lluita contra la sida?

Crec sincerament que l’oració i la meditació poden contribuir a la fortalesa de l’esperit de la persona i que, per això mateix, són eines molt importants a l’hora de fer front als sofriments que la nostra vida comporta. En la tradició cristiana es valora molt l’influx de l’esperit sobre la matèria i l’influx de la matèria sobre l’esperit. És una tradició plena de saviesa, que l’actual medicina psicosomàtica tendeix a confirmar des de la seva experiència empírica. Tenir assumit el sentit de la vida des d’unes opcions de fe madurades d’una manera personal i ser capaços de posar tota la nostra persona, amb plena confiança, en mans de Déu és un gran factor d’equilibri, físic, psíquic i espiritual. I en aquest sentit és sempre un gran ajut per assumir el mal i fer-ne un instrument de creixement espiritual.

Què els diria a una persona afectada pel VIH i als seus amics i familiars?

Que confiïn en Déu i lluitin en favor de la vida. Que cerquin d’humanitzar la seva situació, sigui com a malalt o sigui com a amic o familiar de malalt. Que visquin aquest fet amb una profunda solidaritat humana. I, si són creients, que ho visquin davant de Déu i de Crist. Perquè Jesucrist té el poder de guarir i de perdonar-nos i ha vingut a curar l’home tot sencer, ànima i cos. Ell és el nostre salvador i redemptor i ens invita a estar a prop de tots aquells que sofreixen en cos o en l’esperit. I aquest amor a Crist ens ha de portar a tots els esforços possibles per tal d’alleujar els sofriments. I que sempre ens hem de sentir en les mans del nostre Pare Déu i del nostre germà gran Jesucrist.

Per a vostè i la seva tradició, quin significat té la mort?

Per a la tradició cristiana, la mort entrà en el món a causa del pecat. I és un tribut al pecat. Però la mort ha estat vençuda pel Crist, el qual, amb la seva mort en creu i amb la seva gloriosa resurrecció, ha vençut el pecat i la mort i ens ha obert el camí d’una vida de felicitat per sempre. Crec profundament que la mort és la prova de la “no disposició que la persona fa de si mateixa”. Es l’experiència suprema de la nostra fragilitat. Però, a la vegada, és un pas, un trànsit, il·luminat pel “pas”, és a dir, per la Pasqua del Senyor. L’experiència ens diu que, amb el part, naixem a la vida terrenal; amb el “part” a la mort, naixem a una vida nova i superior en Déu.

Share

Reflexió Ricard M Carles

Discussion

Leave A Reply

Translate »