Presentació del material Llocs de Culte

ACCÉS AL MATERIAL LLOCS DE CULTE DE DIFERENTS TRADICIONS RELIGIOSES >>>>>>>

El 28 de maig de 2011 la Comissió Interreligiosa per a l’ensenyament de les Religions a l’Escola de l’Associació UNESCO per al Diàleg Interreligiós feia pública a Barcelona la declaració “Cultura religiosa per als ciutadans de demà”. Va rebre l’aprovació i el suport de responsables de tradicions religioses, d’organitzacions interreligioses, d’entitats de la societat civil i d’un seguit de personalitats del món de l’educació –incloses organitzacions sindicals- i de la cultura. Malauradament els posteriors intents polítics d’aconseguir un consens al voltant d’una matèria de cultura religiosa comuna no van prosperar per raons que tenen a veure amb els interessos, sovint malentessos, i amb la por i la desconfiança d’algunes autoritats religioses. Malgrat tot l’Associació UNESCO per al Diàleg Interreligiós continua mantenint oberta la proposta, amb la confiança i l’esperança religiosa que algun dia s’assolirà la fita de poder oferir una formació bàsica en el coneixement de la diversitat religiosa i conviccional ja que considerem que és un patrimoni cultural, ètic i espiritual valuós i que la societat necessita aprendre de la seva herència de saviesa per caminar per un present i cap a un futur més humà, en pau, equitatiu i sostenible.

 Avui us presentem una bona eina per oferir una formació bàsica en el coneixement de la diversitat religiosa al nostre país. Allò sagrat s’ha manifestat, des que l’ésser humà és el que és, a través dels simbolismes naturals: a través del cel, del sol, de la lluna, de les aigües, les pedres, la terra, la dona, la fecunditat, la vegetació, l’agricultura i també del temps. L’espai sagrat ha estat sempre. Com deia el gran historiador de les religions, Mircea Eliade, tot temple o lloc de culte és assimilat a una “muntanya sagrada” i es converteix així en un “centre” i és també el lloc on passa l’axis mundi (l’eix del món), el punt d’unió entre el cel, la terra i el món subterrani.

No podem saber amb facilitat el nombre de persones religioses per diferents motius (és íntim, en alguns països no es pot preguntar, etc.). En canvi, els llocs de culte ens donen una idea més o menys aproximada, sociològicament mesurable, de l’abast del fet religiós al món i al nostre país. Aproximada ja que a molts països no hi ha llibertat religiosa plena. El nostre país no n’és una excepció, per exemple és difícil poder obrir i regularitzar un lloc de culte especialment si ets musulmà (islamofòbia).

Malgrat tot, al nostre país veiem cada cop més com el número de llocs de culte va augmentant. És cada cop més freqüent que els ciutadans trobem rètols identificadors de diferents llocs culte de diverses tradicions religioses. I en els barris amb gran diversitat ètnica i cultural, aquest fenomen es pot produir en una certa proximitat i freqüència que sorprèn als visitants.

L’objectiu d’aquesta publicació és oferir informació i formació a la comunitat educativa i especialment als professors i alumnes sobre la diversitat religiosa. Una experiència que no es limita a veure i conèixer el lloc de culte a través de la mediació del paper sinó que en la majoria dels casos convida, a través de les activitats pedagògiques proposades, a educadors i alumnes a visitar el lloc de culte local més proper.

La present publicació, que reuneix un grup de pòsters dels llocs de culte de les diverses tradicions i material educatiu per a professors i alumnes, és fruit d’un treball d’anys que va sorgir inicialment dels pedagogs de l’Escola Pia de Catalunya, que va continuar l’Associació UNESCO per al Diàleg Interreligiós i que finalment acabem plegats de la mà, aportant cadascú allò que més coneix: l’Associació, els seus coneixements i experiència en la divulgació i l’estudi de la diversitat religiosa i del diàleg interreligiós; i l’Escola Pia, els seus coneixements i experiència acreditats en l’àmbit educatiu.

Agraïm sincerament l’ajuda de la Direcció General d’Afers Religiosos i l’Ajuntament de Barcelona que ens havia ajudat en alguna fase anterior de realització del projecte.

El viatge més important de l’ésser humà no és cap enfora sinó cap endins, a dins del cor de l’ésser humà rau i resideix la Veritat i la divinitat, amb el nom que li donem. Tot el que hi ha a fora, la natura sencera, només serveix per veure el de dins. Aquest és el lloc de culte per excel·lència del qual la resta de llocs de culte només en són un símbol i una expressió. Henry Thoreau