Home Poniendo cara al sida en África

Poniendo cara al sida en África

Loading

Poniendo cara al sida en África

En noviembre de 2007 el organismo de Naciones Unidas para el sida, ONUSIDA, hizo públicas sus últimas estadísticas sobre la enfermedad. El número de personas que convivían con el virus que causa la enfermedad, el VIH, ascendía a más de 33 millones. De ellos, 22,5 millones habitaban en la región de un continente: África subsahariana. Cuando se habla de cifras tan elevadas es difícil poner cara a una pandemia como el sida. Quizás sea más fácil así para la conciencia de occidente, donde, gracias al acceso rápido y fácil a los fármacos antirretrovirales, el sida se ha convertido en una enfermedad crónica. En África no lo es, y sólo en 2007 murieron allí de sida 1,6 millones de personas.

 

En África sólo en 2007 murieron allí de sida 1,6 millones de personas

La corresponsal en el continente del diario canadiense The Globe and Mail, Stephanie Nolen, ha puesto su granito de arena para que Occidente mire de frente el drama del sida en África. Para ello, ha recopilado 28 testimonios de personas -con su fotografía- afectadas por el VIH, tanto enfermos como personas a las que la epidemia ha cambiado la vida sin sufrir la enfermedad.

Es el caso de Regine Mamba, quien pasó de ser una tranquila jubilada en un pueblo de Zambia a tener que hacerse cargo de más de 10 de sus nietos, tras morir tres de sus hijas de sida. O el de Agnes Munyiva, una prostituta keniata que es inmune al VIH y que, junto con otras compañeras, ha ayudado en distintas investigaciones para intentar desentrañar su secreto; el mismo que utilizan los negacionistas del sida para rechazar la transmisión sexual de la enfermedad. Pero incluso al hablar de enfermos, la autora de 28 historias de sida en África (Kailas Editorial, 2008) se cuida mucho de no generalizar. ¿Sabe el occidental medio, por ejemplo, que la adquisición de antirretrovirales en África es un problema hasta para las personas de clase acomodada? El testimonio de Ibrahim Umorú, que vendió todas sus pertenencias -tenía un buen sueldo como coordinador de seguridad de una compañía pesquera- para pagarse el tratamiento que necesitaba ayuda a hacerse una idea de la situación.

 

Regine Mamba pasó de ser una tranquila jubilada a tener que hacerse cargo de más de 10 de sus nietos

Nolen no duda en atacar a todos los agentes responsables de la epidemia en África: gobiernos corruptos, hombres para los que la opinión de su mujer no vale nada, farmacéuticas que sólo venden baratos -tras las fuertes presiones internacionales- los tratamientos de primera línea (que suelen generar resistencias)… Lo hace con conocimiento de causa: la periodista ha asistido a muertes provocadas por la enfermedad y ha conocido a hombres a quienes no les importa haberla contagiado. En sus nueve años de investigación, la autora ha visto incluso al enemigo con sus propios ojos: fue en un microscopio de un laboratorio de Bostwana. Hablar de lo que ha visto era, para ella, una obligación.

 

El camionero de las 100.000 amantes

“En África casi todo se transporta en camiones como el de Mohammed; el sida también”, escribe Stephanie Nolen al contar la experiencia de Mohammed Ali, infectado por el VIH que aún no ha iniciado tratamiento porque se encuentra bien. La periodista pasó tres días en el camión con Ali para estudiar la enfermedad en un colectivo profesional que dobla la incidencia de la población normal. El contacto con prostitutas para los que manejan un camión es, al parecer, muy común. “Algunos”, cuenta Ali, “necesitan dormir con una mujer todos los días”. Él mismo afirma que, a sus 48 años, se ha acostado con cerca de 100.000 mujeres. El sueldo de un camionero lo puede permitir. El Gobierno de Kenia instaló consultorios para que los conductores se hicieran la prueba del sida y Ali, que se encontraba bien, fue sólo por dar buen ejemplo. El resultado, positivo, parece haber cambiado su conducta. Su mujer, la legítima, está limpia del virus.

REVISTA DIALOGAL

 

TARDOR 2002. Núm. 3. Any I

TARDOR 2004. Núm. 11. Any I

 

Més enllà dels medicaments: espiritualitat i malaltia

En moltes cultures, la religió i la medicina van plegades perquè no es dissocien la salut del cos i la salut de l’ànima. No és el cas de la cultura occidental, on generalment la separació és taxativa. Tanmateix, hi ha qui considera que la vivència espiritual pot contribuir substancialment a la nostra salut, com també hi ha qui sosté que la religió és, en ella mateixa, una patologia.

Els articles s’apropen a aquesta qüestió des de l’experiència de persones que tenen un contacte directe amb la malaltia. També han volgut incloure un reportatge sobre religions i sida, elaborat durant la celebració a Barcelona de la Conferència Internacional de la Sida.

Podeu llegir els articles 3 i 11 .

 

PARLAMENT DE LES RELIGIONS DEL MÓN  – Barcelona 2004

 

 

 

 

Les diferents religions han d’informar-se per poder fomentar l’educació, sobretot en els països pobres, que previngui el contagi de la sida, malaltia que provoca milions de morts cada any. Calen estratègies conjuntes per prevenir la malaltia i ajudar els milers de malalts que queden desemparats.

 

 

 

 

 

El Parlament de les Religions del Mòn (Barcelona-2004) va reunir, a través de la Fundació Kashi, integrants de diverses religions per tal d’abordar la problemàtica de la sida. Es va debatre amb l’objectiu de trobar solucions per educar, des de les diferents religions, sobre els mals d’aquesta malaltia i sobre com prevenir-los.

Elaborar estratègies de prevenció i d’educació i informar i educar els líders religiosos sobre la malaltia perquè el seu missatge pugui ser interpretat a les comunitats religioses és la síntesi d’aquesta idea.

En aquest marc, mossèn Centurio Olaboro, director d’un orfenat a Uganda, Àfrica, en el qual viuen 800 nens, els pares de la majoria dels quals van morir per culpa de la sida, va criticar la posició de l’Església sobre la no utilització de preservatius. «La gent manté relacions sexuals amb més d’una persona i això afavoreix molt el risc de contraure la malaltia. Cal buscar solucions reals, sobretot a l’Àfrica «.

Per la seva banda, Ilene Wasserman, fundadora d’ICW Consulting Group, va insistir en la urgència de cercar «estratègies per treballar conjuntament i, d’aquesta manera, poder ajudar a prevenir la malaltia i les persones que l’han contreta, que especialment als països pobres queden del tot desemparades «.

 

Problemàtica:
La sida i les seves conseqüències tràgiques, sobretot als països pobres. Manca d’estratègies religioses per treballar de manera conjunta la prevenció de la sida en matèria d’educació.

Proposta:
Elaborar estratègies de prevenció i d’educació. Informar i educar els líders religiosos sobre la malaltia perquè el seu missatge pugui ser interpretat a les comunitats religioses.

Postures:
Es va tractar la temàtica de la sida des de diferents religions, però cal destacar la veu de mossèn Centurio Olaboro, director d’un orfenat d’Uganda on viuen 800 nens, la majoria dels quals és orfe per culpa de la malaltia, qui va demanar a l’Església que no prohibeixi el preservatiu com a mètode de prevenció. A més, van exposar les seves idees Ken South, Michael De Vito, Troy Truter, Agustín Navarro i Alberta Ware, entre d’altres.

Conclusions:
Per tal de col·laborar en la prevenció de la sida cal un aportament per part de les diverses religions, per a la qual cosa és necessari que els líders aprenguin bé en què consisteix la malaltia i que es duguin a terme accions conjuntes per prevenir-la i ajudar els malalts.

 

 

Reflexions, experiències i testimonis