Primer Parlament de les Religions del Món 

CHICAGO 1893  

De l'11 al 27 de setembre de 1893, a la ciutat de Chicago, EUA, va tenir lloc la primera iniciativa del "Parlament de les Religions del Món".

Al voltant d'unes 6.000 persones, líders, acadèmics, teòlegs i representants de les religions del globus es van reunir per ponderar el lloc de la fe i l'espiritualitat en el món modern. Aquest esdeveniment sense precedents va marcar el començament del diàleg  interreligiós modern. 

En el matí de l'11 de setembre de 1893, la Campana de la Llibertat Colombina de La Cort d'Honor de l'Exposició Colombina Mundial, a Chicago, va repicar deu vegades en honor de les que, feia un segle, havien estat considerades com les 10 religions mundials: Hinduïsme, Budisme, Janismë, Zoroastrisme, Taoisme, Confucianisme, Shintoïsme, Judaisme, Cristianisme i Islamisme. Al mateix temps, a la part alta de la ciutat, en el Memorial Art Palace, més de 60 líders religiosos de tot el món van dirigir-se cap a la Sala de Colom per reunir-se en solemne assemblea. El Parlament era part de l'Exposició Colombina Mundial, amb la qual els Estats Units saludaven el 400 aniversari de l'arribada de Cristòfol Colom al Nou Món.

ImageChicago va ser-ne l'organitzador. Els promotors nacionals cercaven organitzar el més important esdeveniment des de l'Exposició Crystal Palace de Londres, el 1851, i l'Exposició Universal de París el 1889. L'objectiu del Parlament va ser, segons Bonney, “unir totes les religions en contra de tota irreligió, presentar al món el Congrés Religiós, la unitat substancial de moltes religions en les bones accions de la vida religiosa”.  

Malgrat la seva designació com el “Parlament de les Religions Mundials”, va ser, predominantment, una assemblea de cristians (la majoria del 400 delegats eren cristians nord-americans). Representants de diversos grups cristians, és a dir, catòlics romans, l'església ortodoxa i moltes denominacions protestants també s'hi van fer presents. La realitat del pluralisme religiós dels Estats Units de l'època va ser reflectida per la presència de molts líders jueus. El Parlament va atreure  oradors destacats de l'Hinduïsme, el Budisme i altres religions orientals que van arribar a Chicago malgrat l'oposició d'alguns exclusivistes dels seus països.

El Parlament va reconèixer el creixent interès en les religions orientals que s'evidenciava en la desproporcionada atenció que la premsa local brindava als representants orientals. L'influent líder musulmà, el sultà Abdul Hamid II de Turquia, es va oposar al Parlament i, conseqüentment, l'Islamisme va estar representat només per un nord-americà convertit a l'Islamisme i alguns estudiosos i missioners occidentals que havien treballat amb musulmans.

Altres grups no hi van estar representats. Els mormons no hi van ser convidats i les religions nord-americanes nadiues van estar representades per un document d'un acadèmic antropòleg. Els afroamericans van fer només dues presentacions. També van fer presentacions algunes dones. En general, les religions indígenes no hi van tenir representació, a banda d'uns quants documents “científics” de to paternalista i negatiu. No obstant això, la composició global i inclusiva del Parlament, malgrat ser limitada, va fer de l'assemblea el primer esdeveniment d'aquest tipus en l'història del món. Es va convertir en una revelació del pluralisme de les forces religioses en l'escenari norteamericà i internacional.  El Parlament va ser, potser, el primer exercici del que ara diem globalització i multiculturalisme.

No s'ha de permetre que el que va ser un fracàs en aconseguir la unitat religiosa mundial –el seu inclusivisme va estar tenyit pel racisme i l'etnocentrisme, i la seva plataforma es va esquerdar per presumpcions teològiques superficials–­ pugui enfosquir d'alguna manera els seus èxits reals. En primer lloc, el simple fet que aquest Parlament fos convocat ja va ser un fet molt i important. I, més important encara, va ser que aquesta Assemblea es va constituir en l'avantguarda dels moviments de diàleg, ecumènics i interreligiosos que han exercit una part significativa i conspícua del món religiós del segle XX. 

Translate »