Comunicat del Grup de Sostenibilitat sobre el projecte “Eurovegas”.

   

 

El projecte Eurovegas, consistent en la construcció d'un macrocomplex de joc i d'oci a la zona del delta del riu Llobregat, pretén ser un projecte dinamitzador del sector turístic i en conseqüència de l'economia del nostre país que, a curt termini, podria ser que aportés beneficis econòmics, però a llarg termini creiem que seria molt negatiu tant a nivell ambiental com econòmic, social i eticoespiritual.

 1. A nivell ambiental, la construcció d’Eurovegas causaria greus impactes ecològics sobre l'espai natural del delta, en concret produiria una gran afectació en espècies en risc de flora i fauna, especialment ocells, i sobre ecosistemes de protecció prioritària, ja fos per afectació directa i/o per contaminació atmosfèrica, acústica o lumínica.

D'altra banda, aquest tipus d’instal·lacions són enormes consumidores d’energia. Tot plegat atempta contra el Setè Objectiu del Mil·leni de les Nacions Unides: garantir la sostenibilitat ambiental. Aquest objectiu té com a primera fita la d'incorporar els principis del desenvolupament sostenible en les polítiques i els programes nacionals i invertir la pèrdua de recursos ambientals. Cal recordar que la Generalitat s'ha compromès amb els Objectius del Mil·leni amb campanyes com la de “Sense Excuses 2015”.

2. A nivell econòmic i en relació també amb l'apartat anterior, el projecte ens faria perdre el Parc Agrari que, al costat mateix de Barcelona, fa possible el consum de productes locals i de temporada i per tant un model agrari sostenible. Pel que fa a l'abastament alimentari, cada cop és més urgent caminar en la direcció de l'autoconsum en la mesura que sigui possible i no afavorir la dependència de l'exterior, no només per la despesa energètica que suposa el transport d'aliments a llarga distància sinó també per la qualitat en què aquests ens arriben.

3. A nivell social, el projecte tan sols generaria beneficis a la multinacional implicada, sense aportar beneficis reals als territoris propers ni a les seves empreses. Segons Roderic Guigo, de la Universitat Pompeu Fabra, l’Estat de Nevada, on es troba Las Vegas, ocupa la posició 46, entre els 50 estats de la Unió, pel que fa a la qualitat de les escoles; la número 42 pel que fa a la salut dels ciutadans, i la número 45 pel que fa a la proporció de joves amb títol  universitari. D'altra banda, en canvi, ocupa la tercera posició en nombre de crims violents i la segona en nombre  d'execucions hipotecàries. Irònicament, ocupa la primera posició pel que fa a desocupació: és, amb  diferència, l'estat amb l'índex d'atur més alt de tota la Unió.

4. A nivell eticoespiritual, i molt relacionat també amb el nivell social, cal dir que el model de megacasinos porta associat inevitablement greus efectes secundaris, com l’augment de la corrupció, les màfies, les drogues, la prostitució i les ludopaties. Aquest model d'oci crea uns valors (com la creació de diner fàcil) i uns comportaments que no tan sols no necessitem sinó que són contraproduents a l'hora de construir una societat justa i solidària i sortir de la crisi econòmica i sobretot de valors en què ens trobem, ja que la manca de valors és la base de totes les crisis.

Per totes aquestes raons, el nostre Grup dóna suport a la plataforma “Aturem Eurovegas. Salvem el Delta del Llobregat” i subscriu el seu Manifest (http://aturemeurovegas.wordpress.com).

 

Grup Interreligiós de Sostenibilitat

Associació UNESCO per al Diàleg Interreligiós

Barcelona, maig de 2012

_______________________________________________________________________________________

 

 

L'espiritualitat i els viatges

Sovint passem bona part de l'any esperant aquells dies de descans en què puguem canviar d'aires o descobrir nous horitzons.

“Espero que arribi el cap de setmana, espero que arribi el pont, espero que arribin les vacances i mentrestant el temps passa i no m'adono de com em perdo el present en aquesta espera del futur. I quan per fi arriba el moment esperat de gaudir del meu viatge organitzat de vacances potser el resultat no és tan satisfactori com havia previst. Alguns petits o grans inconvenients van deslluint la imatge brillant que aquests dies especials tenien per a mi”.

Quan la satisfacció de necessitats com la pau, l'amor, la felicitat la condicionem als aspectes externs, aconseguir-ho es converteix en una recerca esgotadora i sense fi. Per poder assolir aquests tresors espirituals, hem de girar la mirada vers el nostre interior i emprendre un viatge de descobriment del nostre món intern.

Sense haver d'esperar el cap de setmana o les vacances. Sense haver de realitzar grans desplaçaments, puc realitzar aquest viatge apassionant vers el meu espai interior, íntim i profund, on puc descobrir la meravella única del meu propi ésser ple de qualitats.

Des d'un espai de silenci, de contemplació, puc gaudir d'un merescut i reparador descans tot connectant amb mi mateix/a. Puc començar a crear una relació sana, profunda, amistosa amb el meu propi ésser que està esperant poder expressar-se des de la seva naturalesa plena de llum, pau, amor i felicitat.

El Grup de Diàleg Interreligiós per la sostenibilitat vol ressaltar la conveniència de reflexionar sobre l’impacte intern i extern que tenen les nostres activitats de lleure. La sostenibilitat externa és un reflex de la sostenibilitat interna (interior). 

Grup Interreligiós de Sostenibilitat

Març de 2012

 


 

 

L'espiritualitat d'un bon Nadal

 

El Nadal és una festa cristiana amb una profunda dimensió social que ha anat evolucionant paral·lelament a l'evolució de la pròpia societat. La societat secularitzada i consumista d'avui també ha secularitzat i convertit el Nadal en un objecte de consum. Podem dir que ha instrumentalitzat una festivitat religiosa per motius purament econòmics.

Davant d'aquest fet volem reivindicar la necessitat de recuperar els valors espirituals de les festivitats religioses. I això amb una única motivació de fons: fer de les nostres festes una oportunitat per al creixement personal i social en lloc d'una ocasió per a l'alienació i la consolidació d'hàbits injustos i insostenibles. En altres paraules, poder viure la dimensió social de les nostres festes d'una forma humanitzadora, independentment del seu signe religiós.Com seria, doncs, un Nadal humanitzador, just i sostenible?

-Un Nadal on la senzillesa dels àpats familiars ens ajudés a recuperar el seu sentit ancestral de comunió entre els comensals. És a dir, que ens ajudessin a valorar el fet de la trobada interpersonal i del compartir en lloc d'estimular els excessos en el menjar, multiplicant a aquest efecte i de forma totalment innecessària els sacrificis d'animals per al consum.

-Un Nadal on no es valoressin els regals pel seu import o consideració social sinó per l'estima que els motiva, no tan sols per al seus destinataris sinó també per la justícia i la sostenibilitat, valorant el seu impacte mediambiental i social. -Un Nadal que desvetllés la nostra solidaritat, entesa no com a un donatiu puntual, sovint estimulat pels mitjans de comunicació, sinó com a un interès sincer per l'altre incorporat a la nostra manera de viure. -Un Nadal que no es limités a la solidaritat interpersonal sinó també a la solidaritat amb tots els éssers vius i amb la natura sencera. L'anhel de fraternitat i de comunió que forma part de la naturalesa humana i que el Nadal ens convida a viure no queda complert si el limitem al món humà, sinó que s'adreça inevitablement al conjunt de tot el que existeix. Aquesta comunió universal és precisament el terme on convergeixen totes les espiritualitats.-Un Nadal, en definitiva, més coherent amb la persona de Jesús, el protagonista oblidat de la festa, que va viure pobre entre els pobres i al servei dels pobres.

Senzillesa, autenticitat, comunió... Són alguns dels trets que creiem que defineixen l'espiritualitat d'un bon Nadal.

Grup Interreligiós de Sostenibilitat

Desembre de 2011 

 


Reflexió des de l'espiritualitat sobre l'energia nuclear 

Arrel de l'accident nuclear al Japó i dels seus efectes devastadors per terra, mar i aire, s'ha generat un debat en els mitjans de comunicació sobre si podem prescindir o no d'aquest tipus d'energia, pel que sembla tan rendible, però pel que malauradament hem vist més d'una vegada, amb greus riscos i efectes sobre la vida. Com a grup interreligiós compromès amb l'espiritualitat i amb el medi ambient, volem aportar les nostres reflexions i vivències sobre el que ens suscita aquesta greu crisi ecològica:

1. L'energia nuclear no és un recurs que la natura ens ofereix, sinó que és un recurs que n'extraiem portant les seves lleis al límit. Malgrat l’intent d’alguns per considerar-la “renovable” no creiem, doncs, que mereixi aquesta consideració.

2. Aquest forçament de la natura ve exigit pel nostre consum desmesurat d'energia, que la natura per si sola ja no pot cobrir.

3. La causa d'aquest consum desmesurat és el nostre desig d’un model de benestar material, basat en un ús i consum dels recursos totalment insostenible, que s’ha erigit falsament com a l’únic model possible de felicitat i de progrés.

4. Aquest desig descontrolat ens impedeix de veure’ns com a part de la natura i simplement la considerem com una font de recursos al nostre servei per ser impunement espoliada, oblidant així que els seus mals són els nostres.

Davant d'aquestes constatacions, considerem que:

1. Més que forçar la natura perquè ens doni cada vegada més, generant una energia susceptible d'errades catastròfiques, hem d'intentar viure-hi en harmonia, adaptant-nos als seus ritmes i prenent consciència que els seus recursos són limitats.

2. Per això cal que reduïm el nostre consum i i descobrim el valor de la senzillesa i l'austeritat, condicions que totes les espiritualitats creuen indispensables pel creixement interior.

3. Ens cal buscar un altre model de benestar que garanteixi el futur, no que el destrueixi, que transcendeixi el nivell purament material i que inclogui també el benestar de tots els éssers vius.

4. Ens cal prendre consciència que els éssers humans no som una realitat aïllada i independent de la natura, sinó que som natura, que en som responsables i que qualsevol dany que l'infligim és un dany que tard o d'hora acaba repercutint en nosaltres.

Grup Interreligiós de Sostenibilitat

Barcelona, maig de 2011


NOTA DEL GRUP INTERRELIGIÓS DE SOSTENIBILITAT DE L’ASSOCIACIÓ UNESCO PER AL DIÀLEG INTERRELIGIÓS SOBRE LA SEQUERA QUE AFECTA EL NOSTRE PAÍS

Aquests darrers mesos les autoritats ens anuncien que ens enfrontarem, si persisteix la manca de pluja, a una situació d’escassetat d’aigua. Creix l’alarma social i fins i tot els conflictes entre comunitats, acusant-se els uns i els altres de manca de solidaritat o de manca de comprensió.

Sovint oblidem que, tret d’aquests moments puntuals en què alcem la vista al cel a la recerca de núvols que pal·liïn la sequera, la resta del temps no prestem prou atenció als signes que ens anuncien que el nostre planeta està emmalaltint, bàsicament perquè l’ésser humà s’ha cregut amb el dret de sobreexplotar-lo en tots els sentits.

Els integrants del grup Interreligiós de Sostenibilitat de l’Associació UNESCO per al Diàleg Interreligiós -Unescocat, fa temps que reflexionem de quina manera les persones involucrades en l’espiritualitat podem contribuir a crear consciència en el nostre entorn, de manera que l’activitat humana s’encamini cap a la sostenibilitat i l’harmonia amb el planeta.

Una de les accions del Grup fou l’elaboració del MANIFEST PEL COMPROMÍS DE LES RELIGIONS PER UN MÓN SOSTENIBLE, que avui volem recordar a les autoritats responsables de les diverses tradicions espirituals presents a Catalunya i als seus fidels, així com compartir amb el conjunt de la societat, per tal que entre tots siguem capaços de:

1.- Educar en el ser i no en el consumir:

Treballant per una educació dels infants i joves orientada a formar-los en un esperit crític i responsable  envers la societat de consum.

Treballant per una educació espiritual compromesa amb l’equitat i la justícia.

2.- Promoure una ètica d’estalvi de l’aigua.

Optar per reduir el nostre consum d’aigua, a les comunitats, parròquies, centres de trobada, llocs de culte, de forma que puguem predicar amb l’exemple en el nostre entorn social.

3.- Incloure la responsabilitat ecològica en les prèdiques, declaracions i documents de les diferents confessions.

4.- Demanar a les institucions religioses que trametin a les instàncies governamentals la nostra preocupació per la salut del planeta, indissolublement unida a la de tots els seus habitants.

Barcelona, abril de 2008

Translate »