Campanya cívica

Davant de la possible implantació, a partir del curs vinent, dels aspectes de la Llei orgànica de qualitat de l’educació relatius a l’ensenyament de la religió, la Comissió Interreligiosa per a l’Ensenyament de les Religions a l’Escola, de l’Associació UNESCO per al Diàleg Interreligiós, vol manifestar el següent:

– Es reafirma en allò que en el seu moment va sostenir en la declaració “Cultura religiosa per als ciutadans de demà” (consultable a www.audir.org), i, en primer lloc, en la importància i la necessitat de garantir l’accés a la cultura religiosa a tot l’alumnat del país. Com es diu en aquella declaració, “conèixer el fet religiós resulta imprescindible per entendre el passat, el present i el futur de la humanitat. D’altra banda, les diferents tradicions religioses constitueixen, per elles mateixes, un patrimoni espiritual i cultural extraordinari.” A més, “la presència creixent de minories religioses i culturals al nostre país exigeix una educació que eradiqui la por envers el que és diferent i fomenti la tolerància, el respecte i la cohesió social. I això només és possible fer-ho partint del coneixement i la comprensió de l’altre.”

– Continua considerant que la millor fórmula per satisfer aquesta necessitat és la creació d’una àrea pròpia, que es podria anomenar “cultura religiosa”, que sigui comuna a tot l’alumnat, que no el segregui en funció de l’adhesió religiosa de la família, i que ofereixi una visió panoràmica tant de les diferents tradicions religioses com també de les cosmovisions no religioses.

– Continua pensant que a l’educació secundària obligatòria n’hi hauria prou que aquesta àrea disposés de dos crèdits comuns per cicle, i que el professorat responsable hauria d’acreditar un bon nivell de coneixement de la matèria. L’elaboració del currículum i de les orientacions didàctiques, així com la revisió dels materials d’ensenyament i aprenentatge, haurien d’anar a càrrec d’una comissió plural i pública. Metodològicament, “de cap manera no es tractaria de promoure l’adhesió a cap confessió religiosa o no religiosa determinada”, sinó de fer-ne “una presentació ponderada, informada, rigorosa […], [partint] de l’aproximació empàtica a les diferents tradicions, provant de veure-les i entendre-les des de dins”.

– Recorda que la declaració “Cultura religiosa per als ciutadans de demà” va rebre el suport, entre d’altres, d’Adela Cortina, Xavier Rubert de Ventós, José Ignacio González Faus, Isabel-Clara Simó, Evangelista Vilanova, Isidor Marí, Lluís Maria Xirinacs, Salvador Alsius, Maria Barbal, Joaquim Giol, Manuel Lladonosa, Angelina Huriós, Jordi Porta i Raimon Panikkar.

– Lamenta que la Llei orgànica de qualitat en l’educació obligui l’alumnat a dividir-se en funció de les creences.

– Considera molt greu la possible contradicció entre el que s’estableix com a finalitat de l’àrea de societat, cultura i religió (per exemple, “possibilitar l’anàlisi comparada dels continguts i línies bàsiques de les grans religions”) i el fet que, en les modalitats confessionals, les confessions tinguin total llibertat per establir els seus currículums i la formació del professorat, una llibertat que pot implicar presentar distorsionadament les altres tradicions i, fins i tot, silenciar-les.

– En relació amb els continguts per a la modalitat no confessional de l’àrea de societat, cultura i religió, publicats en el BOE de 3 de juliol del 2003, constata amb preocupació un eurocentrisme molt accentuat, centrat particularment en el cristianisme occidental. La cosmovisió humanista secular amb prou feines hi és esmentada, i la presència de les tradicions no abrahàmiques és mínima (a l’ensenyament secundari obligatori, l’hinduisme i el budisme, que abracen una cinquena part de la població del planeta, queden equiparats a les religions mortes de Mesopotàmia i Egipte). D’altra banda, considera que en alguns nivells es peca d’un conceptualisme o d’un historicisme excessius, poc adequats per fer entendre la vivència que hi ha a l’arrel de les cosmovisions tant religioses com no religioses.

– En relació també amb la modalitat no confessional d’aquesta àrea, la Comissió Interreligiosa per a l’Ensenyament de les Religions a l’Escola veu amb preocupació que no s’estableixin mecanismes que garanteixin efectivament la idoneïtat de la formació del professorat. En el cas de l’ensenyament secundari obligatori, les titulacions de l’actual professorat de ciències socials i de filosofia estan molt lluny de garantir la seva capacitat per ensenyar adequadament cultura religiosa. Caldria, com a mínim, establir un pla seriós de formació o reciclatge.

A Barcelona, el 3 de febrer del 2004.