Comiat a l’Eduard García

L’Eduard Garcia Freixedes, membre del grup de diàleg interreligiós de Sostenibilitat, de l’Associació UNESCO per al Diàleg Interreligiós, va morir sobtadament el dia19 de desembre del passat 2013.

Persona compromesa i activa amb l’Associació, volem agrair-li sincerament els seu serveis i el seu generós lliurament.

En la cerimònia de comiat que es va celebrar dimarts, 7 de gener d’enguany, a l’Església de Santa Maria del Mar, els membres del grup de diàleg del qual formava part molt activa, van donar testimoni de la vàlua de la seva persona i del lligam d’amistat que els unia amb un càlid escrit de comiat que transcrivim a continuació:

Estimat Eduard,

Els teus companys del Grup Interreligiós de Sostenibilitat de l’associació UNESCO volem expressar el nostre agraïment per haver-te conegut i haver-te tingut entre nosaltres. Vas arribar al nostre grup a principis de l’any 2008 i per tant portàvem ja sis anys de coneixença, que ens semblen pocs per tot el que hem compartit. Vas venir amb tota la il·lusió i amb moltes ganes per contribuir al compromís de les religions amb la natura, que és el nostre objectiu com a grup. Has sigut sempre un membre molt actiu i molt estimat per nosaltres. Ens has transmès en tot moment la teva energia i les teves bones idees per tirar endavant nous projectes. Ens has obert la teva casa de la Guilella i el teu pis per a les nostres reunions. Ens has ofert generosament el teu temps tan ple d’altres projectes i compromisos i sobretot la teva amistat. No deixaves de sorprendre’ns pel teu ventall tan ampli d’activitats i d’interessos i per la teva vitalitat. La mort t’ha arribat ple de projectes per acabar, com no podia ser d’una altra manera: veies tantes causes per les quals lluitar que no podies quedar-te quiet. Però el temps de la nostra vida és limitat i fugaç.

Com a membre d’un grup interreligiós, comparties la nostra fe en una realitat que transcendeix aquest món. Sota diverses formes i matisos, en el grup tots compartim aquesta creença bàsica: que no tot s’acaba en la matèria, que la vida és una força que supera el nostre cos físic. Creiem que el que tu ets, Eduard, no s’ha desintegrat en el no-res sinó que perdura d’una altra forma que no podem captar amb els sentits corporals però sí amb els ulls de l’esperit. Com a cristià que et senties, creies en la bona nova de l’evangeli, en un Déu que és Pare i amor, que perdona i acull, i que rescata de la mort la nostra vida. Et tindrem ben present en la pregària, a tu i a la teva família, perquè pugueu continuar sentint-vos ben a prop, encara que hàgim d’aprendre a sentir-te d’una manera nova. En el grup sempre hi seràs present, d’una manera o d’una altra, per tot el que ens has donat.

I que el Senyor et beneeixi i et guardi,

que et faci veure la claror de la seva mirada

i s’apiadi de tu.

Que el Senyor giri cap a tu els seus ulls

i et doni la pau.

(Nm 6,22-27)