Parlament de Cap Town, 1999 

 

 Image

El 1999, es va celebrar a Cap Town, Sud Àfrica, el tercer Parlament de Religions del Món. Va reunir unes 8.000 persones per urgir la continuació de la reflexió, complint així els compromisos de la declaració d'una Ètica Global i també per a renovar els esforços per a la seva aplicació pràctica. La crida es va estendre no només a les tradicions religioses, sinó també a les organitzacions que prestaven algun tipus de guia social, com els governs, educadors, mitjans de comunicació, indústries, científics, artistes i altres organitzacions de la societat civil.

 Image

El Parlament va començar amb una espectacular cerimònia d'obertura que va donar la benvinguda a milers de participants de les religions i tradicions espirituals de tot el món. Als dies següents, els participants es van involucrar en trobades interreligioses a través de dissertacions, tallers, meditacions i oracions compartides, sessions plenàries i actuacions, on totes les persones hi van trobar la inspiració i renovació que cercaven.

 Image

El Parlament Mundial de les Religions 1999 va oferir grans oportunitats per a descobrir, preguntar i aprofundir en qüestions d’actualitat. Va analitzar també la possibilitat d'organitzar projectes en comú per beneficiar tota la humanitat sense trair els seus valors tradicionals, ans conservant els elements positius i humanitaris de les seves cultures i tradicions religioses.  L’objectiu de la trobada era analitzar la possibilitat de formar un fòrum comú, amb motiu de posar fi a la intolerància religiosa en el món modern globalitzat, un intent per cridar l'atenció mundial per l’urgent necessitat de frenar el sectarisme religiós que continuava causant guerres i genocidis arreu del món. Els organitzadors van escollir Sud-àfrica com a país amfitrió per raons històriques i teològiques; un país on la religió va ser usada i manipulada per justificar el sistema d'apartheid que va permetre a una minoria mantenir a la majoria en l'esclavitut al llarg de cinc dècades. Era ben conegut el fet que teòlegs cristians van argumentar a favor de l'esclavitut dels indígenes africans apel·lant la voluntat de Déu, encara que també va restar viu en el record, les veus d'algunes minories cristianes que van lluitar en contra de l'status quo.

Nelson Mandela, que va personificar la lluita dels negres i va patir 26 anys d'empresonament abans d'arribar a la Presidència del seu país, ja lliure de l'aparteid el 1994, va reconèixer el paper de la religió en la lluita per l'alliberament del seu poble i va dir: “Res ha estat més important en la lluita sud-africana que la religió. Quan ningú més va voler ajudar-nos, gent religiosa ho va fer. Ens van proporcionar les eines necessàries per ajudar-nos a nosaltres mateixos i per recolzar-nos en la nostra lluita. La religió em va sustentar durant els llargs anys d'empresonament i la religió continua sent una força impressionant”.  Amb la finalitat de calmar els temors dels assistents respecte al perill del relativisme, el director internacional del Parlament va explicar que no es tractava d'arribar a la unitat religiosa, sinó a l'harmonia entre les religions.

El bisbe Thimoty Lyne, un delegat de Chicago, va declarar que la idea bàsica del Parlament no era la conversió, sinó la recerca de la convergència entre les religions, oportunitat única per compartir experiències i per trobar punts de convergència. Segons la religiosa dominica catòlica Chittister, la pau entre les religions, l'entesa respectuosa i la trobada compartida per abordar els temes contundents del moment, es va convertir en el camí sobre el qual els delegats van procedir cap a una visió comuna d'un futur més just, més igualitari i més pacífic.

El teòleg alemany Hans Küng va accentuar la dimensió política de la religió en declarar:  “He arribat a la conclusió que la religió és un afer polític i no un afer acadèmic. La Religió té diverses dimensions polítiques i no existirà la pau entre les nacions sense que hi hagi pau entre les religions; mai tindrem pau entre les religions, sense que hi hagi un diàleg obert i constructiu”.

La citada germana Chittister va posar èmfasi en els resultats positius de la trobada, malgrat la diversitat de creences religioses representades al Parlament. Segons ella, la trobada va ser un intent impressionant per fer el que s'ha intentat molt poques vegades en l'història de les religions: fer que la religió tingués una trobada seriosa amb els afers més rellevants del moment (el deute extern mundial, el desarmament nuclear, la globalització, la ciència moderna, els drets humans, etcètera) per a poder aplicar la saviesa de les distintes creences a aquells afers problemàtics.

 Image

Per ressaltar i emfatitzar millor els esforços d'aquella trobada, va sorgir un important compromís: a partir de 1999, i cada cinc anys a partir de llavors, es convocaria un nou Parlament en alguna part del món. 

Així com el 1993, l'Assemblea del Parlament va deliberar sobre el document d'“Ètica global” el qual articulava les directius morals i ètiques que tenien en comú les principals tradicions religioses, a l’Assemblea de 1999, se li va demanar que reflexionés sobre “Un crida a les nostres institucions tutelars”, crida que fes possible que aquestes directius s'adrecessin als responsables de les religions, als governs, als homes de negocis, al món de l'educació i als mitjans de comunicació del segle XXI.

En l'essència d'aquesta crida hi havia una invitació a fer un procés de “compromís creatiu” pel qual les comunitats religioses i espirituals, els grups i els individus trobessin nous models d'interacció, diàleg i col·laboració amb les altres institucions tutelars. Els eixos temàtics del Parlament de les Religions Mundial de 1999, van ser els següents:

1. Trobar la religió i l'espiritualitat

2. Establir connexions

3. Fer una crida als responsables a un compromís creatiu

4. Oferir serveis religiosos

5. Abraçar  Sud-àfrica

 

El text complet de la declaració final el podeu obtenir aquí .

 

Amb el propòsit de reviure el que va ser el Parlament de les Religions del Món de 1893, el 1993 es van reunir a Chicago més de set mil persones pertanyents una àmplia varietat de religions i comunitats espirituals. 

Aquest esdeveniment va començar amb l'esforç original de budistes, hinduistes, seguidors de Zoroastre i de la Comunitat Bahá'í. Després, s'hi van adherir cristians de diverses denominacions i membres d'altres religions. L'enfocament del treball es va fer, principalment, sobre la recerca de solucions als problemes de la humanitat a través del diàleg i l'esforç conjunt.

Image 

Malgrat l'assistència massiva de líders religiosos i espirituals, alguns grups no hi participaren per diverses raons, entre elles el context d'igualtat de tracte que es va donar a totes les religions i la participació indistinta de les religions tradicionals històriques junt als grups espirituals i practicants de manifestacions animistes. En la plenària inaugural el Dr. Robert Müller, Rector de la Universitat de la Pau de Costa Rica, va proposar la creació d'un Parlament similar equivalent a l'Organització de les Nacions Unides, deixant un precedent, perquè l'ONU considerés la guia ètica i espiritual de líders religiosos del món. 

 Image

El Parlament de les Religions Mundials de 1993 va reunir persones d'un ampli espectre pertanyents a les comunitats religioses i espirituals del món. Al llarg del Parlament de 1993, tots els participants van ser desafiats a pensar de manera urgent, crítica i holísticament sobre el rol de la religió en la recerca de solucions creatives enfront els problemes més candents de la humanitat. El Parlament va oferir una declaració seriosa i provocativa dels principis ètics fonamentals compartits per les tradicions religioses i espirituals del món. Aquesta declaració va prendre la forma del document, Cap a una ètica global: Una declaració inicial, que va ser signada per més de 150 líders religiosos de tot el món que van participar en una assemblea prèvia al Parlament. Es va constatar una enorme diversitat cultural i religiosa entre els participants. Aquests incloïen persones que s'identificaven com a cristians, hinduïstes, musulmans, budistes, jueus, zoroastrians, jaïnistes, siks, bahaís, indigenistes, nadius americans, neo pagans, bramans, teòsofs i taoïstes. 

 Image

 

El preàmbul del document rubricat per l'assemblea diu:

 

Nosaltres afirmem: 

·  Som homes i dones que han abraçat els preceptes i pràctiques de les religions del món

· Afirmem que un conjunt de valors essencials comuns es troba en els ensenyaments de les religions, i que aquestes formen la base d'una ètica global.

· Afirmem que aquesta veritat ja és coneguda, però encara no és viscuda ni en el cor i en l'acció dels homes i dones.

· Afirmem que hi ha una irrevocable norma incondicional per a totes les àrees de la vida, per a les famílies i comunitats, per a les races, nacions i religions. Hi ha antigues guies per al comportament humà que es troben en els ensenyaments de les religions del món i que representen la condició per a un ordre mundial sostenible. 

Nosaltres declarem: 

· Som interdependents. Cadascun de nosaltres depèn del benestar del tot, i així, tenim respecte per la comunitat d'éssers vivents, pels pobles, els animals i plantes, i per la preservació de la Terra, l'aire, l'aigua i el sòl.

· Assumim la responsabilitat individual de tot el que fem. Totes les nostres decisions, accions i fracassos en l'actuar tenen conseqüències.

· Hem de tractar els altres com desitgem que ens tractin... Considerem la humanitat com la nostra família...

· La Terra no pot ser millorada a menys que la consciència dels individus canviï primer. Prometem incrementar la nostra consciència disciplinant la nostra ment a través de la meditació, l'oració o del pensament positiu. Sense risc i la bona disposició enfront el sacrifici no pot haver-hi un canvi fonamental en la nostra situació. Per tant, ens comprometem en aquesta ètica global, per entendre'ns mútuament i per al benefici social, per forjar la pau i per a trobar camins de vida naturalment amistosos. 

Identifica quatre directives universals que ofeeixen una base per a l'ètica global 

· No matar

· No robar

· No mentir

· No cometre immoralitats sexuals  

Proposa quatre compromisos basats en aquests principis:

·  Compromís amb una cultura de no-violència i respecte per la vida.

·  Compromís amb una cultura de solidaritat i ordre econòmic just.

·  Compromís amb una cultura de tolerància i una vida de veracitat.

·  Compromís amb una cultura de drets equitatius i d'associació entre homes i dones.

Van signar

Bahais Hindús
Brahma Kumaris Jainistes
Budistes Jueus
Cristians Musulmans
Religions indígenes Neopagans
Sikhs Taoistes
Teosofistes Zoroastrians
Organitzacions Interreligioses  

 

El text de la declaració es pot descarregar aquí.

Translate »