BARÒMETRE RELIGIOSITAT DGAR

Ens hem de felicitar per la iniciativa de la Direcció General d’afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya en publicar el Baròmetre sobre la religiositat i la gestió de la seva diversitat (http://governacio.gencat.cat/ca/detalls/Article/Barometre-00001). És una iniciativa pionera a l’estat que permet copsar quin és el pols de les religions i conviccions al nostre país molt millor que les desfasades enquestes del CIS. Valorem molt que s’hagi enquestat la part proporcional d’immigrants de manera que això garanteixi i acrediti la fiabilitat de la mateixa recerca.

Són especialment significatives la clara presència de l’islam a Catalunya, que per primera vegada apareix clarament destacat com la segona confessió religiosa amb un 7,3%, evidenciant així encara més l’anomalia que no ocupi aquesta posició també en els llocs de culte (només 256 en el mapa del 2014, que també acaba de publicar la Direcció General d’Afers Religiosos a http://governacio.gencat.cat/web/.content/afers_religiosos/documents/Mapa_2014/Taula-comparativa-2004-14.pdf ). També és indicatiu el percentatge de població que es considera favorables a una cultura religiosa generalitzada a l’escola (70%). Tant de bo que això obri els ulls a polítics i a líders religiosos i conviccionals.

Altres dades rellevantssón la valoració positiva de més del 75% dels enquestats de la tasca d’assistència social duta per les religions, de la cessió municipal puntual d’equipaments a les religions (71% a favor) i de l’existència d’oratoris en hospitals, presons o aeroports (73%).

En canvi, és molt preocupant  que només el 55,1% dels enquestats estiguin molt o bastant d’acord amb el fet que els diferents grups religiosos puguin obrir nous centres de culte arreu del país. Això vol dir, d’alguna manera, que només una mica més de la meitat de la població estaria d’acord amb un dret humà fonamental recollit per la Declaració Universal de Drets humans, per tots els tractats internacionals de Nacions Unides i per la Constitució i l’Estatut, com és la llibertat de pensament, consciència i religió. Aquest dret suposa també el dret al seu exercici en públic i col·lectivament i, per tant, el dret a obrir llocs de culte. Les entitats, com AUDIR, que fa temps que treballem per promoure la cohesió social a través del diàleg entre religions, entre aquestes i les conviccions no religioses, entre religions i conviccions i societat civil, i entre conviccions i religions i administracions, hem observat i denunciat sovint, amb tristesa i preocupació,com alguns polítics del nostre país han utilitzat la conculcació, més o menys descarada, d’aquest dret fonamental per aconseguir el suport d’alguns sectors de la població a les seves polítiques xenòfobes i discriminatòries d’àmbit municipal. Certament que aquesta dada posa en evidència que convé treballar urgentment en la informació i formació d’aquests sectors de població susceptibles de manipulació ideològica per part de partits amb pocs escrúpols. Però la ignorància d’aquests sectors que encara són refractaris al dret de llibertat de religió i al seu exercici ve també donada perquè massa sovint encara s’identifica lloc de culte amb problemes veïnals. Els mitjans de comunicació i també les comunitats religioses han de fer també autocrítica per millorar, en la part que els hi correspon, aquesta percepció i treballar corresponsablement i sinèrgica amb la societat civil i l’administració per fer una societat cada cop més tolerant i inclusiva dins del marc d’una democràcia pluralista i participativa.

Finalment la valoració de l’ impuls públic i religiós del diàleg interreligiós és positiva (58, 1% i 66,3% respectivament) però creiem que és encara insuficient i que cal avançar en informar millor i formar les encara considerables franges d’indecisos i de contraris perquè ens hi juguem molt tots plegats.

Felicitem de nou aquesta valuosa iniciativa -tècnicament impecable- i confiem que es pugui repetir regularment per poder calibrar els avenços o retrocessos que es puguin anar produint.