Parlament de Barcelona, 2005

ImageLa primera edició del Parlament Català de les Religions es va celebrar a Barcelona el 29 de maig del 2005. Va aplegar més de vuit-centes persones procedents de tota l’àrea territorial de llengua catalana, des de Perpinyà fins a Alacant i des de Lleida fins a Mallorca.

Totes les ponències i activitats del Parlament giraren entorn el tema, Per què les religions al s. XXI? – El fet religiós a debat en una societat plural.

Si voleu veure el programa del Parlament Català de les Religions 2005, cliqueu aquí.

El Parlament Català de les Religions fou organitzat per la Xarxa Catalana d’Entitats de Diàleg Interreligiós, amb la coordinació de l’Associació UNESCO per al Diàleg Interreligiós i Unescocat – Centre UNESCO de Catalunya, amb el suport de:

  • Fundació Banc Sabadell
  • Direcció General d'Afers Religiosos
  • Ajuntament de Barcelona, Regidoria de la Dona i Drets Civils

LA RELIGIÓ I L'ESPIRITUALITAT A LES SOCIETATS PLURALS

Tema del Parlament 

La diversitat cultural present a les nostres societats urbanes cada cop més plurals troba una de les seves expressions més evidents en la diversitat religiosa i espiritual que prolifera dia rere dia. El nostre passat històric d'arrel pagana, cristiana, jueva i musulmana s'uneix amb una història recent que incorpora el racionalisme laic, religions com el budisme o l'hinduisme i, encara més recentment, el sikhisme, el taoisme i fins i tot l'indiferentisme, entre moltes altres noves influències que s'incorporen sense parar.

En l'actualitat reconeixem la presència de noves formes i iniciatives religioses que, procedents d'altres llocs del planeta, aspiren a trobar un espai a les nostres societats. Algunes tenen uns nivells d'institucionalització molt febles. Tradicions religioses i espirituals històriques consolidades i noves tradicions conformen el ric panorama religiós actual. Lamentablement, aquesta multiplicitat del fet religiós no sempre va acompanyada de la qualitat mínima desitjable, ni del respecte fonamental dels drets humans.

Alguns grups religiosos, tradicionals o no, duen a terme activitats que posen en qüestió els drets fonamentals de les persones, inspirats, molt sovint, en lectures i interpretacions literals acrítiques dels textos sagrats o dels mestres i líders de les seves comunitats.

Quan això es produeix, som davant de grups que solen ser qualificats com a fonamentalistes, integristes, intolerants o exclusivistes. Aquesta situació, juntament amb el rostre tèrbol i fins i tot tràgic de la història de les grans tradicions religioses, suscita sovint una reacció agressiva contra qualsevol fenomen religiós i espiritual, deixant de banda qualsevol discerniment imprescindible davant la rica i diversa realitat.

El diàleg i el discerniment sobre el fet religiós en tota la seva complexitat i diversitat apareixen, doncs, com una necessitat i com una esperança per a:

  • Un món on les societats i les persones puguin ser reconegudes i les seves identitats diverses valorades de manera positiva.
  • Un món on la diversitat sigui una oportunitat per tornar a descobrir la pròpia identitat, una font de riquesa, de convivència i de pau, i no una amenaça.
  • Un món on el diàleg bilateral o multilateral, teixit en xarxes lliures i creatives, honest i transparent, no només no amenaci les identitats pròpies sinó que ajudi a renovar-les i a revitalitzar-les.
  • Un món on el diàleg no suposi una relativització de la veritat tal com la percep cada persona i cada comunitat humana; on el diàleg sigui l'expressió de com la veritat pot viure's en l'absoluta exigència personal i comunitària només si no s'imposa i des del profund respecte a la veritat de l'altre que ens interpel·la; on el diàleg invita a una recerca conjunta de la veritat.
  • Un món on el fet religiós i espiritual apareix per a molts com una dimensió essencial de l'ésser humà que pot contribuir a la seva plenitud.
  • Un món on les tradicions religioses i espirituals poden donar el millor de si per tal de construir un món millor per a tots.

 

Translate »